Les setmanes passen

Un relat de: ALEXÍN

Dies com avui,
I tot sortint de casa,
Llum de records i esperança,
La festa setmanal ja és lluny.

Dies com avui,
Intentant avançar,
Més la setmana no passa,
Allargada com un escull.

Dies com avui,
Invaït d'enyorança,
Mentre equival la distància,
Esperant sense aldarulls.

Dies com avui,
Insaciables d'activitat,
Jardins de soledat,
On em calmen els teus ulls.

Dies com avui,
I somiant que ja s'acava,
Veig la llum color de cava,
Embadalit gràcies a tú.

Dies com avui,
Inspirat a tota marxa,
Saborejant a tota rauxa,
Sobtat pel temps tan curt.

Dies com avui,
Intentant en va aturar-la,
Un dia amb tú inolvidable,
M'és inevitable tancar els ulls.

Comentaris

  • oi tant k passen[Ofensiu]

    Les setmanes passen i tu continues sense publicar cap relat, ia et val.
    A veure si publiquem algu e?
    Wenu, a part d'això:
    Vaig guanyar als jocs florals de Sant Andreu en poesia! K guai! Però a Barcelona ja no vaig guanyar. Kina pena. Era molt demanar.
    S k volia k ho sabessis.
    Va publica alguna cosa okis?
    PD: no es veritat k no tinc penjada cap foto

  • aquí la santandreuenca![Ofensiu]
    la taxidermista llunàtica | 24-02-2005 | Valoració: 9

    ei! aquesta també és molt bona!
    em sembla que m'ha agradat més l'altra, però trobo que tens una manera d'escriure molt maca.
    Per cert, això de que prefereixo el mar a la muntanya no és veritat. El que passa és que m'inspira més el mar que no pas la muntanya. Tinc la sort de poder disfrutar d'un apartament a la platja i un a la muntanya, (això si, tots dos llogats i compartits), i així puc gaudir dels dos medis jeje
    M'agradaria molt que llegeixis un relat meu titulat Ramonet Xampó segur que riuràs molt, això si, el vaig escriure a sisè juntament amb una amiga meva.

  • llibertària | 16-02-2005 | Valoració: 9

    Espero que ara sí! XD

  • llibertària | 13-02-2005

    Perdona, m'he deixat la valoració!!
    Aquí la tens!

  • Setmanes i setmanes[Ofensiu]
    llibertària | 13-02-2005

    És molt bonica l'idea de les inicials, també el fa original.
    Avui som diumenge i demà m'espera tota una setmana d'exàmens, espero que passi ràpida aquesta setmana. XD
    M'agrada com escrius, és força senzill, fàcil d'entendre i d'agradar. Continua escrivint!! XD

  • Penso el mateix que[Ofensiu]
    Biel Martí | 30-01-2005 | Valoració: 8

    Penso el mateix quela NinniN, no calien les explicacions, però si tu ho has considerat necessari, endavant! I també penso com la donablanca, però no tant, potser hauria agegit més coses positives. Bona construcció, bona mètrica!

    Biel.

  • setmanes passen[Ofensiu]
    donablanca | 27-01-2005 | Valoració: 8

    Hola Alexin

    he trobat alguns tópics en el teu relat que li treuen força i espontaneitat:
    'Llum de records i esperança,'-> no acaba d'arribar.
    'Allargada com un escull.' ->que vol dir allargada com un escull, que es fa molt pesada,
    jo intentaria trobar una altra metafora més contundent i clara.
    'Insaciables d’activitat'
    'Invaït d’enyorança'
    'Jardins de soledat'-> ho he trobat forçat.

    trets que m'han resultat originals i àgils:
    'Veig la llum color de cava,' -> un concepte diferent ,original

  • No calia el teu comentari!!![Ofensiu]
    NinniN | 25-01-2005

    És un poema molt maco, i perfectament entenidor.

    Endavant, Alexín!

    NinniN

  • us explico...[Ofensiu]
    ALEXÍN | 25-01-2005

    Aquest és un comentari per després de llegir aquest poema.
    No m'agrada ser el primer en comentar el meu propi relat, però també sento la necessitat d'explicar el sentit de cada estrofa (espero no treure-li l'encanteri):
    Dilluns: melancolia del capdesetmana
    Dimarts: la setmana la veig interminable
    Dimecres: enyorant l'anterior capdesetmana, que està igual de lluny que el proper, intento que passi el més ràpid possible
    Dijous: s'acumula la feina al treball, on som individus solitaris, i em recomforta la trobada amb la meva dona a casa
    Divendres: m'aixeco pensant ja en capdesetmana, pensant en la teva companyia
    Dissabte: dia d'alegria i felicitat que vull viure al màxim, i el dia és queda curt
    Diumenge: intentant que s'aturi la setmana i el temps, dia ple de goig i que em nego a que s'acabi, però no ho puc evitar.
    Bé, espero que us agradi, encara que sigui una mica.
    Fins aviat,

    Alex J.

Valoració mitja: 8.4

l´Autor

Foto de perfil de ALEXÍN

ALEXÍN

5 Relats

26 Comentaris

8607 Lectures

Valoració de l'autor: 8.40

Biografia:
Sòc un barceloní (per ser més exacta, santandreuenc) nascut a l'estiu del 75, amb clara vocació de pixa-pins (doncs m'agrada gaudir de l'aire pur de la montanya de tant en quant).
La meva vida es podria resumir en un simple assoliment de les etapes més o menys esperades, això si, gaudint-les d'allò més: escola, amics, esports, amigues, universitat UPF, més amigues, més esports, per fi xicota (Mireia), a treballar que ja toca, pis, boda, fill (Estanis)... No voldria dir que estic en el millor moment de la meva vida, doncs totes les etapes tenen el seu punt de felicitat, però realment en aquests moments el punt és bastant gran, és una passada veure créixer amb la teva dóna una personeta creada entre tots dos... I per rematar-ho va i un dels millors amics crea aquesta pàgina, que em té el temps robat, doncs no deixo d'al·lucinar amb la convivència literària que he trobat en aquesta web, amb gent de molta qualitat, sense dubte. Reconec estar a anys llum de molts de vosaltres, però simplement m'ho passo bé quan trobo un forat d'inspiració per escriure.
El meu currículum literari està en blanc, simplement he col·laborat a la revista del C.N.Sant Andreu amb articles de caire social i esportiu, encara que van tenir la seva importància, doncs és on em vaig adonar que m'agradava escriure (ah! també vaig participar a EGB al concurs de redacció de Coca-Cola, on evidentment no ser com vaig quedar, segur que més a prop de baix que de dalt).
En aquest club, on m'escapo a jugar a tenis o a nadar desde fa més de 15 anys, és on vaig conèixer la majoria dels que considero els meus millors amics, tot i que ja no ens veiem gaire, en altres temps cada dia. Entre aquests amics s'hi trobava la Mireia, tot i que no ens vam fer gaire cas fins arribada la vintena, va ser un flaix inesperat però apassionat.
Bé, espero seguir gaudint de la vostra companyia en aquesta web i allà on el destí vulgui.