Les sabates del ram

Un relat de: Xavier Valeri

es sabates del ram


Les sabates del ram substituïen les que havien estat adquirides per la diada de Tots Sants. Les de la diada dels morts eren les que havien protegit del fred i ja estaven gastades. En el cas dels nens, les soles quasi havien desparegut. El motiu el futbol multitudinari al costat dels plàtans de l'escola vella i les corregudes causades pels jocs a la sortida. La compra d'unes sabates de primavera era extraordinariament necessària.

En aquells temps hi havia dues sabateries, Una al carrer Sant Antoni, on en Rafel mentre reparava calçat explicava les aventures d'una vida extraordinària immersa dins tots els esdeveniments de la turbulenta primera meitat del segle XX. Era un home de món que havia après l'ofici a França. Encara recordava la seva primera bicicleta dels anys 20. Una màquina amb la qual havia recorregut distàncies inversemblants a una gran velocitat, els primersa automòbils i el contraban entre una França immersa en la II Guerra Mundial i l'Espanya de la Guerra Civil. Era un home molt agradable.
L'altre era la d'en Llorenç. Era un home alt i prim de somrís etern, No s'enfadava mai. En Llorenç es dedicava més a la reparació que a la venda. Era un gran aficionat al futbol. Solia anar a veure els partits del Sant i Joan i seguia els que feien per la televisió i els que radiaven.

Més tard va haver-hi la sabatera Montserrat. Era un establiment situat al carrer Rafel Torras. La Montserrat disposava d'una gran quantitat de sabates per escollir.

Les sabates del ram eren més clares que les de l'hivern i més primes. Les dels més petits eren sense cordons. S'aguantaven amb una civella. El motiu era que el velcro encara no existia. El va inventar la NASA pels vestits dels astronautes. A partir dels sins anys, les sabates eren de cordons perquè a aquesta edat el nen ja havia après a cordar-les tot sol.








Comentaris

  • Les sabates...[Ofensiu]
    natasha | 27-03-2011

    ... del Ram es quedaven guardadetes a l'armari fins el diumenge, llavors, en estrenar-les, feien mal i deixaven senyals als peus... com a mínim les meves jeje
    Gràcies per fer-me tornar anys enrere amb aquest text!
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: