LES RUNES TORTURADES DE MARMELLAR. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

Volia refer – imagino que algú deu haver-ho explicat de forma exhaustiva, en alguna publicació d’àmbit local, i/o en una meravellosa monografia que dorm en algun prestatge ignorat – la increïble història del poble de Marmellar, inclòs dins al terme del Montmell, a la comarca del Penedès jussà.




El topònim , del llatí, evoluciona des de MELIMELL-ARE ‘ plantació de codonyers’, col•lectiu en ARE de MELIMELLUM ‘codony’. Malgrat l’actual visió apocalíptica el lloc a 518 m d'altitud és molt adequat per al conreu d’aquest arbust caduc, originari de l’Àsia occidental i central, que fa de 4 a 6 metres d’alçada, i que viu en climes temperats fins a 1.400 metres d'altitud.




Sant Miquel de Marmellar, apareix esmentada l’any 1023, hom pensa però, que la menció fa referència a la Capella del Castell.

Marmellar segons els arxius Parroquials , tenia 65 habitants l’any 1717; 59 l’any 1787 , a partir del cens de l’any 1860 els arxius parroquials es duien des de Santa Maria de la Bisbal del Penedès, perquè la ‘unitat mínima era de 300 ànimes’.

Com a primer pas comprovava que en les dades del cens de 1970 hi figuraven 213 veïns, dels que 26 vivien a Marmellar, fins l’any 1976 en que un incendi paorós – segons les cròniques – assolava la contrada; les dades censals publicades l’any 1981 amb 162 habitants, ens confirmen la marxa de 51 persones, el que representa la pèrdua en termes percentuals d’un 23,94% del cens.

En aquella data al Reino de España començava la ‘transició política’ que pensàvem ingènuament que ens portaria des del Feixisme a la Democràcia; dissortadament ha estat un parany que ens ha portat fins al cleptofeixisme. El mitificat Adolfo Suárez González, posava en marxa ‘ el Café para todos’ contradient la proposta de l’ esborrany de 1977, dita la 'Constitució de Gades', que dibuixava únicament tres estatuts, i regions sense parlament, al Rei li agradava.

Primer l’abandó, i ben aviat la incúria i el vandalisme se’n senyorejaven de les cases i l’església de Sant Miquel Marmellar, que tenia segons un inventari fet d'abans de la guerra :

Cinc altars.

L'altar de la Mare de Déu del Roser era d'estil renaixentista i fou pintat l'any 1615.

112 cadires dins de l’església

un confessionari per als sords a la sagristia

A l'arxiu – recordem que els llibres es duien des de Santa Maria de la Bisbal del Penedès , s'hi guardaven catorze pergamins i tres llibres de testament

L'airós campanar que s'aixeca fins a 22 metres, està coronat – ara només parcialment - amb rajoles acolorides de trets marcadament modernistes.




Al redós de l’església que s’aixecava possiblement de cap i de nou amb els ‘diners d’Amèrica’, hi havia el fossar.




Les restes han patit un espoli sistemàtic i constant, fins al punt d’endur-se’n una porta de ferro, que tancava l’accés a l’església, i de la en resten únicament les frontisses.




La troballa de les despulles d’una noia jove de la que se’n feia ressò La Vanguardia del dia 2 de juliol de 1993, juntament amb les elucubracions de tota mena que s’han teixit al seu voltant, han donat a Marmellar una injustificada fama esotèrica.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de recuperar la història de Marmellar i de la seva església de Sant Miquel.