LES RUNES TORTURADES DE MARMELLAR. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Volia refer – imagino que algú deu haver-ho explicat de forma exhaustiva, en alguna publicació d’àmbit local, i/o en una meravellosa monografia que dorm en algun prestatge ignorat – la increïble història del poble de Marmellar, inclòs dins al terme del Montmell, a la comarca del Penedès jussà.




El topònim , del llatí, evoluciona des de MELIMELL-ARE ‘ plantació de codonyers’, col•lectiu en ARE de MELIMELLUM ‘codony’. Malgrat l’actual visió apocalíptica el lloc a 518 m d'altitud és molt adequat per al conreu d’aquest arbust caduc, originari de l’Àsia occidental i central, que fa de 4 a 6 metres d’alçada, i que viu en climes temperats fins a 1.400 metres d'altitud.




Sant Miquel de Marmellar, apareix esmentada l’any 1023, hom pensa però, que la menció fa referència a la Capella del Castell.

Marmellar segons els arxius Parroquials , tenia 65 habitants l’any 1717; 59 l’any 1787 , a partir del cens de l’any 1860 els arxius parroquials es duien des de Santa Maria de la Bisbal del Penedès, perquè la ‘unitat mínima era de 300 ànimes’.

Com a primer pas comprovava que en les dades del cens de 1970 hi figuraven 213 veïns, dels que 26 vivien a Marmellar, fins l’any 1976 en que un incendi paorós – segons les cròniques – assolava la contrada; les dades censals publicades l’any 1981 amb 162 habitants, ens confirmen la marxa de 51 persones, el que representa la pèrdua en termes percentuals d’un 23,94% del cens.

En aquella data al Reino de España començava la ‘transició política’ que pensàvem ingènuament que ens portaria des del Feixisme a la Democràcia; dissortadament ha estat un parany que ens ha portat fins al cleptofeixisme. El mitificat Adolfo Suárez González, posava en marxa ‘ el Café para todos’ contradient la proposta de l’ esborrany de 1977, dita la 'Constitució de Gades', que dibuixava únicament tres estatuts, i regions sense parlament, al Rei li agradava.

Primer l’abandó, i ben aviat la incúria i el vandalisme se’n senyorejaven de les cases i l’església de Sant Miquel Marmellar, que tenia segons un inventari fet d'abans de la guerra :

Cinc altars.

L'altar de la Mare de Déu del Roser era d'estil renaixentista i fou pintat l'any 1615.

112 cadires dins de l’església

un confessionari per als sords a la sagristia

A l'arxiu – recordem que els llibres es duien des de Santa Maria de la Bisbal del Penedès , s'hi guardaven catorze pergamins i tres llibres de testament

L'airós campanar que s'aixeca fins a 22 metres, està coronat – ara només parcialment - amb rajoles acolorides de trets marcadament modernistes.




Al redós de l’església que s’aixecava possiblement de cap i de nou amb els ‘diners d’Amèrica’, hi havia el fossar.




Les restes han patit un espoli sistemàtic i constant, fins al punt d’endur-se’n una porta de ferro, que tancava l’accés a l’església, i de la en resten únicament les frontisses.




La troballa de les despulles d’una noia jove de la que se’n feia ressò La Vanguardia del dia 2 de juliol de 1993, juntament amb les elucubracions de tota mena que s’han teixit al seu voltant, han donat a Marmellar una injustificada fama esotèrica.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de recuperar la història de Marmellar i de la seva església de Sant Miquel.

Comentaris

  • Visita a El Marmellar[Ofensiu]
    Lluís Bosch Albert | 13-02-2018 | Valoració: 7

    Hola Antoni,
    He estat fa poc a El Marmellar (cal escriure el topònim amb l'article, em penso, com "El Vendrell") i m'ha emocionat molt. Buscant-ne informació m'he topat amb el teu article. Et volia comentar que en algunes fonts es diu que El Marmellar fou abandonat "després de la guerra civil" i en d'altres, com la que tu reculls, el 1976. El 76 ja no seria "després de la guerra civil", és clar, perquè hi ha massa anys de diferència del 39 al 76. Si fou el 76 seria interessant, perquè el despoblament més gran de pobles d'interior es va donar al voltant dels 60. En aquest sentit, seria un cas especial digne d'estudi. El "paorós incendi" que esmenta la viquipèdia com a causa del despoblament no està registrat enlloc, pel què he descobert (i per cert: qui és el que escriu "paorós incendi" i no li cau la cara de vergonya?).
    Vaig fer un reportatge gràfic de la visita a El Marmellar i una crònica al blog (que t'enllaço), i de passada he descobert que un rellotge de sol que hi ha en una façana no estava catalogat, de manera que els he donat una alegria a la Societat Catalana de Gnomònica, que l'han afegit al seu catàleg. Crec que a El Marmellar encara hi ha moltes coses per investigar i per descobrir, apart de les llegendes esotèriques i satàniques, que no diuen res massa rellevant.
    En fi, salut!

    https://mildimonis.blogspot.com.es/2018/02/las-sombras-de-el-marmellar.html

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6043 Relats

611 Comentaris

3234651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com