les roses moren

les roses que vas sembrar
han mort.
i moren lentament
en el meu cor.
oasi paradisiac
enmig del desert reclame
i alçant el cap
veig el cel gris
plou
hi ha turmenta.

Raigs que em colpetjen
no em deixen mirar endavant
camine
sempre mirant al darrere
i el que veig
no ho vull veure
el que imagino
no sé si pasa
i recorde el que no ha existit.

pense amb tu
qué serà de mi?
les roses reviscolaràn
mentre pasa la turmenta
mentre pasa el mal
alçaré el cap
i ho veuré tot clar
sense por caminaré
i recordaré
lluny
el que em vas sembrar.