Les revistes porno.

Ei! he llegit alguns dels teus relats i els trobo magnifics! m'agrada força la teva manera d'expressar-te. Et seguiré llegint.
Petons

"Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa. Els sàtrapes eren elegits directament pel rei generalment entre membres de la noblesa. Exercien el poder judicial i administratiu, cobraven els impostos, s'encarregaven de l'ordre públic i del reclutament i manteniment de l'exèrcit. El propi Darios I s'encarregava de la seva supervisió i control per evitar que s'excedissin en les seves funcions.

Cambises II de Pèrsia, el predecessor de Darios I, desconfiant respecte a la lleialtat d'alguns governadors, va situar un secretari al costat de cada sàtrapa per vigilar els seus actes i va organitzar un grup de funcionaris coneguts com elsulls i oïdes del rei, que recorrien l'imperi per valorar sobre el terreny la situació i emetre un informe. Malgrat aquests controls, quan es produïa un acte de sedició, la ràpida intervenció de l'exèrcit, facilitada per la xarxa viària de comunicacions, acabava amb el perill abans que el moviment provoqués l'aixecament d'altres regions per sentiments semblants. Alexandre el Gran i després els selèucides van nomenar també sàtrapes com a governadors de les províncies.

Les satrapies eren subdivisions administratives. La font principal és la llista d'Heròdot, però n'hi ha tres més que són importants: les referències dels historiadors d'Alexandre el Gran; les inscripcions aquemènides i en concret la llista de dahyāva (que és el nom persa donat a les subdivisions), i algun texts grecs i llatins dispersos.

Aquestes divisions foren presents l'Imperi Persa aquemènida, l'Imperi d'Alexandre el Gran i el seu successor el Imperi Selèucida."

2 2 m. i f. [LC] Persona despòtica, cruel o d’autoritarisme arbitrari.

Sàtrapa, perquè era Persa, suposo... (no son boniques eixes paraules, que inicialment significaven una cosa, però tenen un altre sentit, força més despectiu. Com la paraula dictador).
--------------------------------------------

De les coses que estic més orgullós de la meua adolescència, va ser la etapa de "busqueda de revistes pornos". De fet, n'estic de tot menys orgullós. No recordo qui va començar aquella "cacera", i de fet, en aquell precís moment, no tenia massa clar de que anava tot plegat (no era tot més senzill llavors? quant la sexualitat no ho emmerdava tot?). Crec que va ser idea d'en Dani. Però es possible que fos d'en Joan o d'en Aïtor. O ves a saber, potser l'Alex s'ho va empescar tot solet (encara que ho dubto). Tot plegat, consistia en anar buscant revistes porques pels carrers del barri. I sí, rebuscar entre els contenidors de merda, estava contemplat. Per sort, com que jo no me'n enterava de la mitja la meitat, solia quedar-me en un racó, amb mirada al·lucinada, intentant comprendre totes aquelles "perfomances". Tot plegat va durar poc. El grup (de fet tots menys jo. Jo era fàcilment prescindible) va prendre una via més directe. Anar pels kioscs de les Rambles i comprar directament les revistes allí (es veu, que algun quiosquer feia la vista grossa amb el tema de l'edat i deixava comprar revistes X als menors). Que jo recordi només vaig arribar a veure una pàgina d'una "Private" (fa uns anys, amb ara sí, coneixement de causa, em vaig descarregar un arxiu, de varies giges, que contenia diversos números de l'esmentada revista).
Ara bé un gir "inesperat" (fins a cert punt), i que farà les delícies d'aquelles persones que pensen que els contes han de tenir un darrer gir. Un "company" de classe va acabar apareixent a la revista, i de fet, s'ha llaurat una carrera professional via "percussor genital". Irònicament, no va ser ningú del grup que, al acabar les classes, anava a buscar "revistes guarres".

Q, que a vegades no sap perquè explica segons quines coses.

doncs jo si entro al face, però a banda, les revistes porno sempre han estat motiu de convocatòria entre pares i mestres, no ho entenc, també són literatura!!!

Sàtrapa perquè ?.

I tant que et recordo!
Fa temps, si. No sabia res de tu des que et vaig comentar Déu, ajuda’m, i ara ha estat una alegria saber-te actiu i de nou per aquí.
Et llegeixo, jo també.
I jo també entro poc al Face.

Una abraçada,
Uq