"Les quatre cròniques" d'Antoni Tàpies (i SHS 43 al 48).

Un relat de: Joan Colom
La notícia que en la Fundació Antoni Tàpies s'havia inaugurat l'exposició "Antoni Tàpies. Certeses sentides", que romandrà oberta fins a finals de setembre, ha encès un desig somort, suggerint-me el present relat. Rectifico: més que relat és un clam; probablement, malgrat que em pesi, el clam d'un pallús ignorant en un país d'esperits refinats i cultes.

En la seva època d'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall ja es significava amb certa debilitat per la modernor, un punt irreflexiva: els qui ja teníeu ús de raó en 1996, recordareu la seva decisió d'acabar amb el desgavell imperant en l'ús de l'escut de la ciutat, implantant-ne un model normatiu. L'error va ser donar prioritat absoluta als criteris del disseny gràfic contemporani, oblidant que l'origen i evolució de l'escut tenien molt a veure amb l'heràldica, i aquí se les va haver amb Armand de Fluvià, expert en aquest camp alhora que pioner dels moviments d'alliberament homosexual. En 2004 es va arribar a un punt de compromís, definint una gamma de models, de més a menys rigorosos segons el protocol.

Cap al final del mandat de Maragall com a president de la Generalitat de Catalunya, concretament en 2006, quan el nou Estatut va tornar de Madrid amb alguns tocs de ribot però, malgrat tot, va ser refrendat pels catalans (el PP el va dur al Constitucional i en 2010 la reacció a la sentència d'aquest tribunal va suposar l'inici d'allò que coneixem com "el Procés"), el mural d'Antoni Tàpies titulat "Les quatre cròniques", que ja era en el primer pis del Palau de la Generalitat des de 1990, a la dependència que dóna als carrers Sant Honorat i Sant Sever, va ser traslladat al Saló Daurat del palau (ara Sala Tarradellas), que va passar a ser l'espai de reunió del Govern. Si voleu contemplar aquest mural, feu clic aquí.

A alguns us sonarà d'haver-lo vist al "Polònia" de TV3 i, efectivament, la direcció d'art de l'equip realitzador juga amb una còpia de l'obra original en què s'aprecien algunes diferències, suposo que deliberades. Si ens preguntem què és pitjor, si la còpia matussera o els quatre plafons originals, ho tindrem difícil, sobre tot si volem fer-ho desproveïts de prejudicis. Perquè és indiscutible que l'obra de Tàpies concita adhesions fervents i blasmes incendiaris. Aquest mural, en concret, que els detractors qualifiquen de nyap i de mal grafiti de carrer, és criticat per frivolitzar la significació que té (les quatre grans cròniques són: la de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III) i pel lloc que ocupa, fins i tot per alguns incondicionals del pintor. Conscients que, si més no, Antoni Tàpies és polèmic, són del parer que, en un lloc on es reuneix el Consell Executiu del govern de Catalunya, el consens de la ciutadania sobre allò que fa de telò de fons hauria de ser total. I, com que una obra d'art difícilment podrà sostreure's a la crítica, s'adscrigui a l'avantguarda o a la tradició, hi ha un corrent d'opinió partidari d'emprar com a motiu alguna representació de Catalunya amb un mínim de subjectivitat (la subjectivitat zero és impossible), objectiu que apuntaria a l'opció fotogràfica: imatges de satèl·lit abastant tot el territori o només una part icònica, com el massís de Montserrat, o bé una panoràmica de 360º des del centre geogràfic de Catalunya, en el municipi de Pinós (Solsonès), per esmentar les tres primeres parides que m'han vingut al cap. Jo, que sóc dels qui experimenten vergonya aliena quan contemplo el mural de Tàpies darrera la taula rodona del Consell, m'hi apuntaria. Algú ho havia de dir, que reblaria Joan Tardà.



Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 43 al 48 (enunciats i solucions), fes clic aquí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer