Les poques paraules d'estimar

Un relat de: Paula Przybylowicz
Estimo quan em mires
i no sé, ni entenc
el que et passa pel cap.

També estimo les paraules
dels teus llavis,
i aquesta veu tan dolça.

Estimo la teva olor
i la humanitat
que desprens.

Estimo els teus ulls
felins,
inquiets.

I t'estimo a tu
i la calor
que transmets.

Que ets foc
dins meu.

Comentaris

  • curt però intens[Ofensiu]
    Lecram | 23-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat intens, m'ha agradat molt. Una forta abraçada

  • Poques, pero dites[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-06-2014 | Valoració: 10

    Realment tens raó, amb poques paraules n'hi ha prou per dir que s'estima. el teu poema breu n'és un magnífic exemple i crec que la persona a qui va destinada el poema t'ho agrairà molt. clar, directe i emotiu. M'ha agradat molt. Una abraçada.

    Aleix

  • M'agrada[Ofensiu]
    magda | 24-06-2014

    molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

20 Relats

62 Comentaris

10159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula