Cercador
Les petjades perdudes
Un relat de: onatge- Compartir:
Les petjades perdudes
Les petjades perdudes mai més
no tornaran a ser camí.
Les flors desfullades han
perdut el pol·len per sempre.
De la carícia només
en queda l'arruga.
El poema és un paper del
color del pas del temps.
La pluja d'ahir avui ja no mulla.
I la diada més dida ja té
la llet jubilada...
Demà, és una metàfora...
onatge
Comentaris
-
Sento un desconsol[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 11-08-2009
una manca d'ànim en aquest poema, una metàfora de la realitat, de la vida que ens espera i que tampoc no ens espera, sols ens deixa pasar... i un dia marxar.
Cinc-cents comentaris, bé, amb aquest 502, felicitats per la feinada, veig que n'has penjat un quants de seguits. No deixis de mostrar-nos-els.
Una abraçada.
Ferran -
déu ni do![Ofensiu]ANEROL | 11-08-2009
uf!
demà és una metàfora
Un poema que em fa sentir desesperança, abatiment; són versos, contundents, nop deixen espai a l'ambigüetat; bé, tal com l'he sentit jo en rellegir-lo diverses vegades
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394230 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com