Cercador
Les petites coses
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
que voldria veure-me’ls a glops
i assaborir cada instant.
M’enlluerna el verd de les fulles
de l’alzina, el marró i l’ocre que pinta
la roureda i els penjolls de campanetes
blanques que poncellen les flors de l’arboç.
Un eucaliptus perdut en un bosc estrany
mou les fulles llargues amb l’oreig de la
tarda, i respiro el regal de l’aroma del
capvespre d’aquest bosc benamat.
Al marge del camí, com un castell amb
punxes de vidre tallades amb els somnis
de fades i princeses, llueix amb l’últim raig
de sol com un estel caigut, la pedra de quars.
Mentre m’envolten els sorolls del
silenci, em sobta la bellesa d’un cabirol
que tranquil va escapçant brots tendres,
el merlot, com un cavaller negra, festeja
de branca en branca, i el falcó planeja el
seu regnat de súbdits amagats. M’esclata
de joia el cor per un ocell, o una flor, i les
petites coses que també son llibertat.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Ze Pequeño | 07-04-2013 | Valoració: 10
Moltes gràcies per teu comentari. I ara, que he llegit algunes coses teves, em sento petita petita petita.
Les petites coses... què seria de nosaltres sense aquelles petites coses que, per desgràcia, ens passen de llarg massa sovint.
M'he quedat fascinada amb aquest poema, tan descriptiu, tan gran en un espai tan petit. M'he anat fent una imatge dins meu a mida que llegia, i fins i tot he pogut sentir l'olor feréstega. És una petita meravella. És una d'aquelles petites coses que fan que la vida valgui la pena. Poemes com aquest regalen uns instant a l'ànima que voldria guardar, i poder-los reviure quan les coses no brillen tant.
Company, un poema excel·lent. No li falta res, no li sobra res. Simplement, perfecte.
Abraçadotes.
Salz. -
...[Ofensiu]free sound | 02-05-2012 | Valoració: 10
les petites coses, les tendres paraules...
una flor, un color, una cançó, un petó...
les infinites il·lusions que podem seguir assaborint.
Els grans plaers del dia a dia.
Gràcies pels teus mots -
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 26-04-2012
Enhorabona!
Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).
En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.
Gràcies per la teva col•laboració,
Junta de l'ARC (Comissió Concursos)
-
Un regal[Ofensiu]Carles Ferran | 15-03-2012
Un poema que em porta enyor, records d’infantesa, i instants plaents d’adult que esdevenen excepcions per a un urbanita com jo. Deia un humorista que saps que t’has fet vell quan t’adones que “davant de casa hi havia camp”. Amb aquest poema ens fas un regal. Gràcies.
-
Valorar el que ens envolta[Ofensiu]Naiade | 15-03-2012 | Valoració: 10
Som afortunats de poder gaudir d’aquests moments de pau i ens deixem endur pels sentits entre tanta bellesa. Gràcies per aquest passeig per la natura.
Una abraçada
-
màgia a les petites coses[Ofensiu]magalo | 23-02-2012
Que grans es tornen les petites coses descrites així com has fet tu!!, i com si fessis un encanteri, d'aquesta natura tan tangible, has fet apareixer uns arbres, uns ocells, una pedra..com tocats per una vareta màgica.
Enhorabona i gràcies pels teus amables comentaris que m'han dut aquí.
Petonassos Josep! -
Sobretot la pedra de quars[Ofensiu]Mena Guiga | 23-02-2012 | Valoració: 10
Això que és com un estel.
-
Preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 21-02-2012 | Valoració: 10
El teu cant a la natura és un regal per a l'esperit, i m'ha recordat un poema que fa temps vaig publicar, he sentit el desig de tornar a llegir-lo i a invitar-te a tu a llegir-lo també, perquè crec que així et puc explicar millor com m'he sentit llegint el teu preciós poema, m'has fet reviure aquells instants...
Enllaç a ... Moments d'èxtasi
Una plàcida i càlida abraçada,
Núria
-
és preciós pep...[Ofensiu]joandemataro | 16-02-2012 | Valoració: 10
la llibertat es respira a la natura, estic d'acord amb tu
i aquesta sensació fa sentir felicitat
una delícia de poema
abraçades company
joan -
Glopades de vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-02-2012 | Valoració: 10
Un poema vital, cent per cent. Un poema per llegir sovint, per emmarcar-lo bé al menjador, per menjar-lo quan tinguem gana, per a rellegir lentament. L'home i la natura que l'envolta com tot un. Fantàstic Josep! Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95825 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com