LES PETITES COSES QUE NO SABEM VALORAR

Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació Tarragona el 12-3-2012

ho has expressat molt clarament i no cal dir res més
jo hi estic d'acord, les petites coses no les valorem i sovint són les més importants i valuoses

gràcies per comentar, tens raó que el meu poema últim és molt negatiu però està fet amb aquesta intenció, la de fer reaccionar el lector( i el primer jo) i revelar-se i dir: ep, que també hi ha moltes coses bones a la vida !!!

abraçades
joan

Les coses més senzilles poden donar uns moments eterns de felicitat si ens deixem embriagar, com tu apuntes que hauríem de fer-ho, pels petits detalls que en realitat són enormes, dels nens i les nenes.

Però jo crec que potencialment duem un nen a dins, jo hi crec, en això.


Sergi

...la poesia és al principi molt rabiosa per pura necessitat.

Sobre això de viure humiliat i amb molta impotència en podria escriure un llibre, com aquell qui diu, de fet són coses indigeribles, però que han anat minvant a poc a poc amb el temps.


Sergi

I tant que m’ha agradat, Gemma!
Crec que tens tota la raó fent la reflexió que ofereixes, a partir de l’experiència amb la teva neta i l’observació del seu comportament.

Sovint els adults vivim una vida tan apressada que anem fent portats per les urgències més o menys aparents, i les prioritats que ens imposen i ens deixem imposar, i mica a mica ens anem allunyant de les petites coses que ens proporcionen petits plaers, fins i tot gratuïts i assequibles qualsevol dia de la setmana o qualsevol moment del dia, o d’altres al nostre abast a poc que ens movem... i acabem pensant o actuant com si penséssim que només les grans coses són importants, que només les grans possessions ens faran feliços.
I transmetem aquesta creença als infants, que sovint tenen prou amb la nostra companyia, o amb la nostra atenció, ... o amb una ploma blanca!

T’envio una abraçada molt llarga,
Unaquimera

Vet aquí el secret, jo soc una enamorada d’aquets moments, a voltes la meva filla em diu: mare estàs boja sembles una nena petita, i realment son els moments màgics els que li donen sentit a la vida, el ballar en un moment inesperat, el riure de no rés, agafar un còdol del riu o del mar i guardar-lo com un tresor.
El teu relat, ens porta als moments màgics, i per això Marta una forta abraçada, a mi m’ha encantat, molt bonic, gracies per enviar-nos el teu recordatori i fer que tots en preguem mes consciencia. Un peto
Consciencia

Després de quasi una setmana sense ordinador avui he vist el teu últim comentari.
M'ha encantat aquest relat tan tendre i haig de donar-te la raó. Qui no sap valorar els petits detalls no sap el que es perd.
Una cosa : A Relats hi ha relataires dels quals podras aprendre molt més que de mi. Jo sóc una aprenenta més.
Una forta abraçada , benvolguda Gemma !

Nonna

...i gràcies per les teves paraules tan amables.
M’agrada aquest: “Hem de saber veure i viure les petites coses, no tenen preu!”...la vida és una successió d’infinites precioses i petites coses.
Una abraçada

És un conte molt curtet dedicat a tots els que volem creure en al innocència i en que la vida encara ens anirà donant molts bons moments...

Gemma