Les paraules que direm

Un relat de: aleshores
Les paraules que direm

De vegades els poemes som nosaltres,
puix hi són les paraules que direm,
les que la nit ens porta a a cau d’orella,
- si sabem escoltar-la, a la nit,
i córrer a fer-li de notari-
a l’hora en que li escau
de dir-nos, amb elles,
els nostres propis secrets.

De vegades aquests poemes, se’ns avancen;
perquè duen les paraules preparades per dir,
les que ens fan falta i que ens salvaran,
i que potser mai remedeien del tot el dolor de viure.

Poemes com les algues que el mar mou,
vora les roques fixats;
paraules que són vives,
tot i que no ho semblin
i anticipen el xoc de l’onada.

Comentaris

  • Els poemes[Ofensiu]
    joandemataro | 18-01-2019 | Valoració: 10

    són la nostra veu interior. La veu més autèntica i sincera. Molt ben expressat en aquest poema.Salutacions! ;-)

  • Les paraules que portem a dins[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-01-2019

    Cada poema, cada relat, és un trosset de nosaltres. N’hi ha que van més “carregats” que altres, però tot són paraules que ens han sortit de dins i que, de vegades, fins que no són a fora i les tenim al davant, no entenem el que sentíem o el que sentirem... Treure-ho a fora ens ajuda a comprendre’ns nosaltres mateixos, cosa gens fàcil.
    M’ha agradat. Et desitjo un bon any 2019 ple de salut i paraules vives.

  • Som paraula[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-01-2019 | Valoració: 10

    Tens raó. Nosaltres som les paraules que escrivim, les que fixem en un paper o en una pantalla d'ordinador. Cada poema és una part de nosaltres, un mirall. Una forta abraçada i que tinguis una bona entrada d'any!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: