Cercador
Les ombres de la cambra
Un relat de:- Compartir:
Em desvetllo, perduda,
amb la vida al damunt.
Xopa, impregnada
del mar salat
que cada nit em banya.
Per què partires,
figura solitària?
Quan el meu món
era casa teva,
i la llum del sol
es reflectia als meus cabells.
Les ombres de la cambra
et dibuixen la silueta.
Però que és ella,
sinó un miratge fugisser?
Ara se'n riu, i m'humilia,
sols perquè jo, innocent,
a cada racó t'albiro encara.
Comentaris
-
M'ha encantat aquest poema![Ofensiu]Arbequina | 02-07-2006
Sí, sí, molt bon poema. A cops solc destacar parts que m'agraden especialment, pero aquest poema teu és molt bó de principi a fi.
Vaig a llegir-te l'altre.
Una abraçada.
Arbequina. -
Una cambra[Ofensiu]brideshead | 29-06-2006
que et retorna tots els sentiments, tots els records, tota la felicitat d'uns moments que ja són un ahir.
"Em desvetllo, perduda,
amb la vida al damunt
..."
Aquest "perduda" té un significat ben especial, en aquest primer vers. En la meva opinió, conté tota l'angoixa, tota la desesperació, per un futur que la veu poètica veu difícil, incert, gairebé insuperable.
Tot i la tristesa del que hi deixes dit, crec que has fet un poema elegant, fi, impecable en forma i amb un contingut emocional molt ben plasmat.
Et dono la benvinguda a RC i t'animo a seguir escrivint perquè amb aquestes dues petites mostres d'avui, tinc el convenciment que pots deixar-nos regals molt i molt interessants.
Ah... i també et felicito per la fotografia de la teva biografia..... sembla que em trobi allà mateix, fent surfing!
Una abraçada i repeteixo, sigues molt benvinguda.