Cercador
Les Nostres Herencies
Un relat de: Danielap- Compartir:
LES NOSTRES HERENCIES
Les societats i civilitzacions actuals, son el resultat de l’empenta que deixaren com a herència els pobles i civilitzacions de l’antiguitat, aquella herència ens arriba en forma de organització de classes i poders o drets que anaven o no tenint les mateixes, pensament o fins tot herència religiosa i finalment com no el substrat lingüístic que a donat origen a les nostres llengües actuals.
Gracies, a la nostre herència lingüística. Podem parlar de democràcies, dictadures, repúbliques, monarquies, són quatre paraules, però que en si mateixes ens amaguen un munt d’informació.
Dictadura: El cap de govern amb molta probabilitat és un altíssim càrrec del l’exercit, un partit que ho controla tòt, per tant els diferents carrers de govern siguin escollits en mig d’un joc de forces i arronses en que tan sols hi son cridades a participar-hi les diverses famílies més influents d’aquell territori i que no cal dir tindran a l’hora molt controlat tot allò que els mitjans de comunicació volem transmetre al poble, es clar sempre existeixen petites escletxes per que el poble conegui alguna d’allò que passa amb els seus governats però tan sols això petites escletxes.
Democràcia: El poble després de insuportables campanyes preelectorals i electorals on molta de l’activitat pròpia de l’administració d’aquell territori es troba mig adormida i a l’hora comença a desvetllar-se el munt de promeses i de molt bones intencions dels seus governats, tindrà l’ocasió d’anar a les urnes i escollir els seus governants, per tant no ens tindria que resultar pas estrany que molt sovint els indicis de participació molt i molt baixos, i que d’altre banda els governats o partits escollits arribin a acumular darrera de les seves espatlles un munt legislatures, l’altra possibilitat que ens trobem no és pas altre que guanyin o que agafin força aquells que amb una bona campanya de màrqueting televisiu i de mitjans de comunicació se acabin inflant de munt de promeses amb la mateixa il·lusió que un nen petit fa la carta als reigs d’orient.
Les societats i civilitzacions actuals, son el resultat de l’empenta que deixaren com a herència els pobles i civilitzacions de l’antiguitat, aquella herència ens arriba en forma de organització de classes i poders o drets que anaven o no tenint les mateixes, pensament o fins tot herència religiosa i finalment com no el substrat lingüístic que a donat origen a les nostres llengües actuals.
Gracies, a la nostre herència lingüística. Podem parlar de democràcies, dictadures, repúbliques, monarquies, són quatre paraules, però que en si mateixes ens amaguen un munt d’informació.
Dictadura: El cap de govern amb molta probabilitat és un altíssim càrrec del l’exercit, un partit que ho controla tòt, per tant els diferents carrers de govern siguin escollits en mig d’un joc de forces i arronses en que tan sols hi son cridades a participar-hi les diverses famílies més influents d’aquell territori i que no cal dir tindran a l’hora molt controlat tot allò que els mitjans de comunicació volem transmetre al poble, es clar sempre existeixen petites escletxes per que el poble conegui alguna d’allò que passa amb els seus governats però tan sols això petites escletxes.
Democràcia: El poble després de insuportables campanyes preelectorals i electorals on molta de l’activitat pròpia de l’administració d’aquell territori es troba mig adormida i a l’hora comença a desvetllar-se el munt de promeses i de molt bones intencions dels seus governats, tindrà l’ocasió d’anar a les urnes i escollir els seus governants, per tant no ens tindria que resultar pas estrany que molt sovint els indicis de participació molt i molt baixos, i que d’altre banda els governats o partits escollits arribin a acumular darrera de les seves espatlles un munt legislatures, l’altra possibilitat que ens trobem no és pas altre que guanyin o que agafin força aquells que amb una bona campanya de màrqueting televisiu i de mitjans de comunicació se acabin inflant de munt de promeses amb la mateixa il·lusió que un nen petit fa la carta als reigs d’orient.
