LES MOSQUES DELS TRONS

Un relat de: aurora marco arbonés
LES MOSQUES DELS TRONS
(Aquí aniria ve la fotografia d’una mosca però no en tinc cap)

Encara som a la primavera, però haureu notat que ja fa dies que es respira un airet estiuenc, que fa les delícies dels que els agrada gaudir del sol, la platja i les vacances, i el rebuig dels que trobem que la calor atauba i no tens ganes de fer res. A més a més, s’afegeix un element a l’ambient que no deixa de tocar els trons: les insuportables, atrevides, persistents i fastigoses mosques d’estiu.( Demano perdó als entomòlegs que segurament trobaran una mica exagerada la meva apreciació).
Però sé de què parlo: et trobes un dia a la torre a l’hora de dinar. Com que el camp està tan verdet i bonic, et ve de gust ataular-te al porxo, on es respira aire pur i on pots gaudir del cant dels ocellets. Però allí estan també les maleïdes mosques atretes per l’oloreta de l’escalivada a la brasa i d’altres menges igual d’apetitoses. L’única solució és matar-les en viu i en directe (pobretes) però, és clar, menjar-te una costelleta de xai amb la paleta a la mà és un xic difícil i molest. Per una altra banda, anar estomacant els convidats quan se’ls posa una mosca al braç o a la cara no és la manera més educada de tractar el problema.
Em direu: “ Doncs poseu-vos dintre de casa”. Això ja ho havíem pensat, espavilats, però ens perdem les vistes, l’aire pur i el cant dels ocellets.

Comentaris

  • I l'airet?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-07-2017 | Valoració: 10

    Tens tota la raó del món. L'airet, el cant dels ocellets, la vista, etc., són elements que s'han de gaudir a l'aire lliure. I com tot a la vida té la seva cara B. Aquí dalt, a Ribes de Freser, també hi ha mosques i mosquits i tàbacs i altres bestioles que alimenten la merla, el rossinyol, la mallerenga o l'abellerol. Tot això és vida, és natura. Un brindis i una mossegada ben bona a la costella! Una abraçada, Aurora.

    Aleix

  • Jo tampoc suporto les mosques.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-07-2017

    Si hagués tingut el teu correu t'hauria escrit particularment, però no el tinc.

    Tinc el marit (88 anys) molt delicat i haig d'estar pendent d'ell les 24 hores del dia. S'estâ quedant cec i sord i aquest any ha estat ingressat a l'hospital dues vegades amb pneumonia. Li costa molt caminar i perd l'equilibri amb molta facilitat. Com pots veure estic passant una època molt difïcil perquè jo ja en tinc 84. I la veritat ës que no tinc ganes ni inspiraciö per a escriure res . Tan sols de tant en tant dono un cop d'ull als amics i amigues de RC.

    No perdis mai aquest teu bon humor.
    Gràcies per fer-me arribar notÍcies teves: GRÀCIES!
    Una forta abraçada:

  • POBLET | 25-06-2017 | Valoració: 10

    Aurora, era jo el del programa DIVENDRESfet a SANT GUIM DE FREIXENET. Vaig fer amistat amb l' ESPARTAC PERAN, el Vaig informar de Moltes coses del meu poble i em va invitar a sortir.
    Una abraçada.

    JOSEP MARÍA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

188 Relats

1672 Comentaris

149374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.