Les mans lligades

Un relat de: Thormall
No he anat a la universitat,
no he estudiat filologia,
no llegeixo ràpid,
no sé anglès

Visc a una vila de comarques,
on agraden contemplar el paisatge
i escriure la vida
dels seus desgraciats habitants

Sóc el nen colpejat
pel mestre de cinquè de bàsica,
sóc qui somia tirar-se de l'ull de l'escala
mentre esgaripen els falciots

Sóc qui ha treballat
en qualsevol cosa,
escurar els fems dels garrins
i tenir l'esquena rosegada
pel pes que ha tingut de suportar

Sóc qui sempre ha caminat
pel sender pedregós,
qui sempre ha fet tard
i mai han recolzat

Veig les meves mans lligades,
la ment confosa per l'alcohol,
i sovint
ploro sense saber perquè

Veig aquesta carretera glaçada,
un maleït món on he aterrat,
ho deixo escrit
abans d'anar-me'n.

Comentaris

  • Merci Joan[Ofensiu]
    Thormall | 29-12-2011

    De vegades les coses són tan reals que ni tens que fer-les florides. Un abraçada.

  • t'he llegit...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-12-2011 | Valoració: 10

    els dos poemes que has publicat a RC i t'he de dir que són crus, colpidors i alhora transparents, reals com la vida i transmeten molt i amb molta força

    rep la meva felicitació i la meva particular benvinguda

    una abraçada mataronina nadalenca
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: