Cercador
Les mans i una foto
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Escric amb una foto molt a prop.
Una foto és un instant de present.
Una foto és un instant del passat.
Una foto és un suggeriment viu.
Tinc una foto, a prop, d'una persona que estimo.
I la tinc, ara, entre les meves mans.
I m'agrada mirar-la, penetrar-la amb tendresa. És un combinat de temps passat-present-futur.
Toco la foto, l'acarono i noto quelcom més que una textura setinada de paper.
I també he fet una experiència sensorial. Apropar-me la foto a l'orella i he sentit la foto i.....
Tinc un dubte, que comparteixo amb qui em llegeixi. No m'agrada col·locar la foto dins un marc. Sembla com si l'immobilitzès.... li trec ? vida... Segurament riureu o discrepeu. Jo la deixo a sobre la taula, barrejada amb altres papers i sento la sorpresa agradable quan la trobo de bell nou.
Una foto que amb connecta amb una persona present.
Comentaris
-
Sí, Joan, tens raó[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 06-01-2009 | Valoració: 10
Sí, Joan, tens raó. Una fotografia és quelcom més que un paper. Si la mires bé, hi veuràs la persona que hi és retratada, i, qui sap! Potser també hi parlaràs...
- Joan - -
comentari a comentari[Ofensiu]Joan G. Pons | 14-03-2008
Les fotos formen part de la corrent de la vida, com pedretes, dolces acompanyants, per deixar-nos fluir. Gràcies pel teu comentari, m'agradat molt i ho comparteixo.
-
Instantànies[Ofensiu]Unaquimera | 13-03-2008
Ni discrepo ni me'n ric, benvolgut Joan! Ho entenc perfectament...
Jo tinc algunes fotos, poques, emmarcades, però les vaig seleccionar curosament per a què es trobessin bé així.
Algunes, com la que tu refereixes en el teu relat, em sembla que se senten millor sense marc ni fronteres.
En altres casos, les tinc guardades en un àlbum com un tresor: no puc permetre que per descuit es rebreguin o pateixin cap tipus d'accident.
Crec que depèn molt de la persona fotografiada i de la relació que mantinguis amb ella, però en efecte, una foto pot servir d'enllaç amb qui representa, pot avivar el record, pot impedir l'oblit.
Una abraçada,
Unaquimera
-
molt bé[Ofensiu]Joan G. Pons | 12-03-2008
A vegades la vida juga amb la nostra vida.... la riquesa és en la personalitzaciò conscient del viure. Gràcies. I també a la teva germana.
-
...[Ofensiu]Clar de lluna | 12-03-2008
...perdona Joan, gràcies al teu comentari acabo de descobrir que NUMACA és la meva germana que fa un moment estava a l'ordinador. Veig que s'ha entrat el comentari amb el seu nom, però l'he fet jo.
Veus, no hi ha mal que per bé no vingui, m'honra saber que ha descobert qui sóc i em llegeix, o sigui que gràcies per l'escrit i per la descoberta gratificant que acabo de fer!
Una forta abraçada! -
...[Ofensiu]NUMACA | 12-03-2008 | Valoració: 10
...descrius molt bé els sentiments que poden sorgir d'una foto. Per mi són un petit tresor. Avui en dia amb les càmeres digitals s'ha perdut una mica l'encant, les cuques abans de veure els resultats,... jo sempre dic que si mai se'm crema la casa, el què em sabria més greu de tot, un cop superat el tràngol, és clar, seria perdre les fotos, doncs perdria part de la meva vida!
Gràcies pels teus comentaris!
Una abraçada!
-
i tant ![Ofensiu]Joan G. Pons | 09-03-2008
Gràcies pel teu comentari. La Vida és. I les coses són. Sense interrogants.
Valoració mitja: 10