LES MANS DE LA MEVA IAIA

Un relat de: edelfa
Les mans de la meva iaia, unes mans de dona treballadora, lluitadora, esposa, mare… ella va neixer cap a finals XIX, i el seu nom era MARIA, a una edat molt petita, va començar a treballar a uns tal.lers d’una empresa textil, que aleshores està en plena expansió i que estava situada en un del barris dels voltants de la ciutat, ja que, aleshores la necessitat obligava i no hi havia temps de jugar si el que volies era alguna cosa per portar-te a la boca; degut a la seva curta edat, 7 anys, encuriosida pel funcionament d’aquella màquina, doncs ningú li va donar un curset de Riscos Laborals, del que no s’havia de fer i estava prohibit tocar (en aquella época no estaven per aquestes gestions).

Així doncs la que era la meva iaia va ficar el dit índex (no recodó de quina mà) entre les dues rodes que giraven dels seus tal.lers i es va tallar la part de dalt del dit, inclosa l’ungla, la qual cosa, va quedar-se mutil.lada, això però no l’impedia de fer les diverses tasques que amb el temps anaven augmentant per això de que es va casar, la criança dels fills, etc..

Recordo, de les seves mans, que també eren aspres, no s’hi posaven cremes com ara, per tant no estaven nutrides, però aixó les feia més interessants, ja que eren unes mans curtides, de rentar la roba als sefranyos públics que hi havien abans, d’haver treballat al camp amb el meu avi, doncs, m’ha comentat la meva mare que tenia vinyes i tot ajuda era poca.

Així, pel que recordó, d’aquelles mans, en la meva infantesa, les seves mans tot i tenir l’impediment del dit en una d’elles, eran de pell arrugada, pel caient del sol, per no haver-les cuida’t com calia, plenes de taquetes propia de l’edat, ja que, quan va morir tentia 88 anys, la recordó, fent precioses labors de ganxet amb aquelles fantàstiques mans, labors que en l’actualitat encara conservo i llueixo en moltes ocasions, doncs, una de les seves últimes labors va ser una típica manta de quadres, feta de les aprofitamentes de llanes de jerséis que la meva mare ens havia fet a tots plegats( ma germana, mon pare, a mi, …en fi a tots els de la familia, inclosa ella) i que ara ens la posem amb la meva filla i jo per a veure, els dibuixos animats o una pel.lícula al sofà de casa, tot un luxe alhora que un plaer.

Comentaris

  • COMENTARIS[Ofensiu]
    Noia Targarina | 23-04-2018 | Valoració: 10

    Es un relat molt maco i un record que tens molt maco i molt tendra de la teva iaia , continua escribint així que val la pena llegir-lo!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: