Les llàgrimes de l'Antònia

Un relat de: deòmises
Júlia,

t'escric ara que no em veu l'Antònia. Fa dies que em vigila zelosament com si s'ensumés alguna cosa. Ja saps que és una dona desconfiada i que es mou per pressentiments. En aquest cas, no s'equivoca, m'ha vist més curós amb la meva higiene personal i en l'aspecte de la roba. Mai no li havia demanat de planxar-me de nou una camisa i gairebé es va ofendre. No devia quadrar que anés tan impecable a un sopar d'antics companys d'estudi. Recordes? Era l'excusa perfecta per evitar sospites. I, tot i així, a l'Antònia no se li va escapar el neguit que sentia i la fitada constant al rellotge.

T'escric perquè demà la meva dona té previst anar a l'agència de viatges per reservar un bitllet d'avió. Vol visitar la família. L'àvia, diu, és malalta i a la seva edat és més fàcil rebre males notícies que bones i prefereix acomiadar-se amb discreció. Potser sigui la darrera vegada que la vegi... I havia pensat que, quan sàpiga la data exacta, podríem veure'ns com en l'última cita. Restaurant, conversa distesa, la suite a l'hotel sense presses aquest cop.

He de deixar-te ara, saps on trobar-me digues-me alguna cosa, sisplau.


Llegeix la nota de nou, sense cap dubte és la lletra del seu marit. La doblega amb compte i la guarda a la butxaca de la bata. Abans de sortir, amaga el somriure i es provoca unes llàgrimes amargues, que li entelin la mirada. La falsificació és perfecta i les veïnes tindran unes horetes de safareig amb el tema de la nota. I es compadiran d'ella i ja no envejaran la seva, fins llavors, aparent felicitat.

Comentaris

  • la que hem liat l'Antonia i jo![Ofensiu]
    magalo | 08-07-2011

    Pobre home el marit de l'Antonia! Amb els tripijocs de la dona quedarà ben retratat. M'agrada com està escrit aquest relat. LLegint a relataires com tu s'en apren.
    sento l'embolic que he ocasionat als Minirelats al no haver votat. D'això també n'he d'aprendre.
    records desde Terrassa
    Marta

  • crohnic | 12-06-2011

    Realment no m'esperava el desenllaç de la història, m'ha sorprès. Curiosament, la majoria de vegades la situació és a l'inversa... vull dir que normalment la gent té tendència a amagar o dissimular els problemes personals i intenta aparentar ser més feliç del que és realment...
    Un bon microrelat amb una protagonista força recargolada, tot s'ha de dir...

  • Aprofito ara...[Ofensiu]

    Aprofito ara que escrius uns relats —i que duri força temps!— que els entenc o almenys així m’ho sembla, per llegir-te una mica més del que ho he fet fins el moment.
    Una mica recargolada, aquesta Antònia! Ara, que ben mirat, tothom gaudeix a la seva manera i no crec pas que faci mal a ningú... o sí?... o no?... bé, deixem-ho córrer!
    —Joan—

  • Un doble engany[Ofensiu]
    Englantina | 10-06-2011

    Sempre amb l’originalitat per davant, deòmises. Mentre la gent amaga les seves misèries, per no donar peu a rumors, la teva Antònia ens sorprèn, creant una realitat falsa per inspirar les enraonies de les veïnes.
    Em queda el dubte d’entendre la raó real per la qual l’Antònia s’inventa aquella carta, igual que les llàgrimes que aquesta carta li provoquen. Que té de dolent que la gent envegi la teva felicitat? O és “aparent”, aquesta felicitat, com dius a la última línia del relat?
    Perquè vol ser compadida? Això em fa pensar en un personatge pervers, així que no sé si aplaudir a l’Antònia per esvalotar el que podria ser un galliner de tafaneres, o de reprovar la seva maldat creant una mentida tan grossa.
    Sigui el que sigui, els teus relats sempre fan rumiar....
    Una abraçada!

  • Els somriures del lector[Ofensiu]
    nuriagau | 09-06-2011

    A la primera lectura, no la vaig acabar d'entendre. Diuen que les dones som complicades, però tu... Vaja! en aquest relat, l'Antònia és un bon exemple de dona recargolada.

    Un relat amb una doble falsificació narrat amb la teva prosa impecable.

    Ens seguim llegint, pàjaru!

    Núria

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-06-2011 | Valoració: 10

    ...molt bó amb un final inesperat. El que s'ha de fer per mantenir una mica d'il·lusió en la vida i treure l'enveja dels altres.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1004 Comentaris

305209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978