Les Larry

Un relat de: Nicolau Poncell i Garcia
En Nessihrt em pregunta pels nostres perseguidors i jo, que no n’he parlat amb ningú, li pregunto si m’ha llegit el pensament. Sí que puc, contesta, però només llegeixo els senyals d’alarma. És per seguretat, afegeix, sou uns estranys vinguts de ves a saber on! Així doncs, insisteix, m’ho vols explicar? Quin remei, em dic a mi mateix, sinó encara es ficarà al meu cap!

Tot va començar en una escala forçada a Sotorma. La nau necessitava una petita reparació però faltava una peça i vaig acompanyar la Lacta, la filla del mecànic, a un ferroveller. El lloc era esbalandrat i rònec, ple d'andròmines, però vam trobar el recanvi. Quan ja érem a punt de marxar vaig sentir una veueta que em cridava: Senyor, feia, aquí senyor! Jo no veia ningú, d’on venia la veu, només hi havia, lligades, dues bicicletes atrotinades. M’hi vaig acostar, que hi ha algú? vaig dir. Senyor alliberi'ns! van demanar alhora totes dues.

Em vaig quedar astorat, les bicicletes parlaven o era una broma? La Lacta es va acostar. Són Larry, em va dir, no en queden gaires. Vaig fer cara de pregunta i em va explicar que els Sotorms havien fet bicicletes intel·ligents per interactuar amb la gent. Amb els anys havien desenvolupat personalitat i havien començat a independitzar-se. D’entrada els hi havia fet gràcia, però va anar emergir un moviment que postulava que les Larry es convertirien en un perill i no va trigar gaire a començar-ne la persecució. Després de la Gran Ràtzia les poques que van quedar estaven lligades i sotmeses als amos.

Vaig pensar que era una injustícia i, com que soc impulsiu, les vaig deslligar i les hi vaig dir que podien venir amb nosaltres. No vaig pensar pas que pogués suposar cap gran problema si m’enxampaven, a tot estirar que m’ho impedissin, potser una multa. Però s’ho van prendre a la valenta. No és pas que les robés no, deien, les havia alliberat i pel cap baix em cauria cadena perpetua i a la Lacta per còmplice. Ja fa més de dos anys i no han desistit de perseguir-nos.

Comentaris

  • L’ànima de les coses![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-01-2017 | Valoració: 10

    A vegades les coses semblen que tenen ànima i ens inspiren sentiments diversos. El teu relat podria ser el començament d’una novel•la futurista de lladres i serenos. Molt ben narrat!

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Pobretes![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Pobres bicicletes, abandonades i tristes i parlant i gemegant i reclamant la seva llibertat! Però quina imaginació que tens! És una meravella poder crear històries tan increïbles. Moltes felicitats! Una abraçada.

    Aleix

  • Genial[Ofensiu]
    Guiomar | 21-01-2017

    Admiro la teva capacitat d'inventar històries!

  • Encara més[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-01-2017

    Un altre capítol, d'aventures en clau de ciència ficció, i encara m'agrada més que el del mes passat i tot!

  • Imaginatiu[Ofensiu]
    Vicent Terol | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Aquest relat em sembla tota una exhibició d'imaginació. Té, a més, una lectura àgil i ens situes molt bé en l'escenari de la història. Enhorabona i sort!

Valoració mitja: 10