Les il·lusions.

Un relat de: onatge

Les il·lusions.



Les il·lusions s'han posat
de cara al sol, tenen
els llavis ressecs de la sal
del mar, elles són el poema.

Hi ha il·lusions velles i arrugades
amb la força dels anys.
Les que van a peu,
les que viuen volant...
La bufanda de la pluja.
I la llibertat del vent.
La flor del capvespre,
els sembrats a temps de lluna.
Les il·lusions que viuen verges
i les que moren profanades...

Darrera de cada il·lusió
hi ha un cor que batega,
i una caducitat ignorada
però assegurada...

Les carícies amb pell de gel,
i les que són de foc rebel.
Les que ja tenen llavis de cendra.
I les que ja són un poema a l'ombra.


onatge.


Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    RATUIX | 20-06-2007

    aquesta mena
    de ritme d'onades
    que té aquest escrit.
    I el teu vocabulari em diu alguna cosa. (No sé encara què). Et poso a prefes...

  • Ona al mar | 18-06-2007 | Valoració: 10

    Les il·lusions són les ales del cor i el teu vola lluny, impulsat per elles mateixes, al temps que troba les paraules més adients per expressar tanta tendresa com en ell guardes.

    Moltes gràcies per compartir en cada poema les paraules que representen aquestes il·lusions.

  • versos[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 10

    preciosos, meravellosos. Noi, m'agrada el què expresses i com ho fas

  • gypsy | 13-06-2007 | Valoració: 10

    trobo molta harmonia en els teus versos.
    Defineixes les il·lusions de tantes maneres possibles com il·lusions puguin haver.
    Sovint, vivim d'esquena al significat real d'aquest mot, aleshores sol passar que vénen les decepcions.

    Tot i que de realitats i prou seria impossible viure!.

    petons.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com