Les hores que cremen

Un relat de: Helena Minuesa Sánchez

Hem passat la nit estimant-nos amb els llavis encesos i les hores cremen de pressa a dins la casa i a dins el llit.
Em mires amb ulls de son, quan s´aixeca ja el dia a la meva habitació i l´aire fa olor a espelma i a foc.

Jo sé que quan fugim tot serà més lent a fora -més pesat- entre el remor de passos aliens i mirades obscures. Però a dins de casa l´aire és càlid i els llençols fan olor a tu quan et fons amb mi.

I l´espelma crema quasi sense esma a sobre la tauleta; hi ha un got d´aigua sense aigua i un rellotge ignorat. Hi ha un tros de tu a cada racó de l´estància,…
hi ha un racó de mi sobre el teu pit.

I a fora fa fred però a dins ja no tinc por...

les teves màns em fan d´escorta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Helena  Minuesa Sánchez

Helena Minuesa Sánchez

9 Relats

17 Comentaris

10608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer a Sant Cugat,a ra fa vint-i-cinc anys, filla de pare andalús i de mare catalana. Sóc llicenciada en Humanitats i professora de català per a persones nouvingudes a l´Ateneu de la meva ciutat. Realitzar aquesta tasca educativa m´emociona més que qualsevol altra cosa...
La poesia és en els ulls de cadascun dels meus alumnes, i de cadascuna de les persones que estimo i que insipra el meu ser i estar quotidià. Només entenc l´escriptura com a fòrmula per endinsar-me en els altres, de penetrar en la seva individualitat, i així construir-me més complerta i sincera amb el món que m´acull i em bressola.