Cercador


Llista categories

Les hores no passen

Un relat de: Jacques Adolphe
Les hores no passen
els dies son eterns;
Tinc els nervis de punta,
i no puc estar quiet.

Passadís avall.
Passadís amunt.
Aquí m’assec.
Aquí m'aixeco.

Agafo un llapis per escriure,
el paper en blanc m'afeixuga.
Les mans volen escriure,
el cor no les deixa.

El cap no diu res,
tu el tens acaparat.
Visions, espectres, esperits,
m'escanyen l'anima
i el cos em fan per perir.

Vull dir-te que t'estimo,
i no et tinc aquí.

Comentaris

Afegir comentari
  • Gràcies, Romy Ros.[Ofensiu]
    Jacques Adolphe | 01-05-2020


    Moltes gràcies! Romy Ros.
    El confinament en ha fet viure dies de inquietud.
    El tenir un fill lluny de casa i que li cancel•lin els vols.
    Es un desassossec i el neguit es torna preocupació.

    Salut .
    Jacques Adolphe

  • Hores incertes...[Ofensiu]
    Romy Ros | 17-03-2020

    Com aquests dies que estem vivint, confinats però tips, aborrits pel tancament i neguitosos amunt i avall. Un poema preciós, dinàmic i amb un final bonic. Encomana el neguit de l'amor. Molt ben transmès. Enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

30 Relats

41 Comentaris

15383 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >