Les hores no passen

Un relat de: Jacques Adolphe
Les hores no passen
els dies son eterns;
Tinc els nervis de punta,
i no puc estar quiet.

Passadís avall.
Passadís amunt.
Aquí m’assec.
Aquí m'aixeco.

Agafo un llapis per escriure,
el paper en blanc m'afeixuga.
Les mans volen escriure,
el cor no les deixa.

El cap no diu res,
tu el tens acaparat.
Visions, espectres, esperits,
m'escanyen l'anima
i el cos em fan per perir.

Vull dir-te que t'estimo,
i no et tinc aquí.

Comentaris

  • Hores incertes...[Ofensiu]
    Romy Ros | 17-03-2020

    Com aquests dies que estem vivint, confinats però tips, aborrits pel tancament i neguitosos amunt i avall. Un poema preciós, dinàmic i amb un final bonic. Encomana el neguit de l'amor. Molt ben transmès. Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

6 Relats

7 Comentaris

484 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.