Les golfes

I

Gurk sempre ha sigut un noi valent, malgrat el maltracte físic i psicològic rebut dels seus pares. És diumenge i l'han deixat a casa, sol. Fart de mirar la tele, sent curiositat per les golfes on fa dos anys que no puja.
És un diumenge a la tarda, i els seus pares, com sempre, l'han deixat sol. L'avorriment, en algunes criatures, provoca curiositat pels llocs foscos i les aventures demoníaques, i quin lloc més adient que les golfes per anar a sentir l'esperit dels seus avis, o a contemplar per la finestra com enfosqueix. És tarda d'hivern, i no tardarà a passar.

Així doncs que es decideix. Escales amunt i obre la porta de les golfes, que, un cop ell dins, es tanca amb una forta esbategada de vent que el fa sobresaltar. Mira per l'única finestra de l'estança, que no té porticó. La lluna en quart minvant li sembla meravellosa. Obre el llum, és l'hora del crepuscle. La lluna blanca d'aquí a poca estona compartirà la foscor de la nit.

Les golfes són l'única habitació del tercer pis de la casa anglesa on viuen. En Gurk decideix que allí no hi resideix tant de misteri com es pensava, i s'atansa cap a la porta, però el pom és encallat. El vent que entra per la finestra escampa la pols per la sala, i Gurk ho paga tossint una estona, fins que comença a sentir una mica d'irritació al coll.

II

Llamps i trons. Una tormenta que es venia a veure fa una estoneta fa de les seves, fins al punt que Gurk contempla com se'n va l'electricitat de tot el carrer, per tant la poca llum que feia la bombeta ja no serveix per a res. Ja és fosc i Gurk comença a sentir por. Amb l'estupefacció que li provoca la llum elèctrica de cada llamp, ara si que es posa a plorar, tot espantat.

No pot llegir els títols dels llibres vells de les estanteries, ni pot contemplar els quadres que hi han arrenglerats pel terra, als marges de l'habitació. Ara tremola, és clar, de por.

III

Els gossos lladren des del carrer, Gurk s'està ofegant per culpa de la pols, i decideix desesperadament jeure en un racó, somicant.

Ara troba a faltar els seus pares, malgrat tot, o algú que li faci companyia, i s'arrepenteix d'haver pujat allí dalt.

IV

Al barri d'en Gurk no hi ha campanar, per tant, no pot saber l'hora que és. Però l'estona se li ha fet llarga i creu que ja és passada la mitja nit, però no, només són les nou del vespre.

Tus i tremola, i al trobar-se malament el cap se li comença a farcir de mals records, de traumes. Ara recorda com el seu pare el pega i la seva mare, mentrestant, li somriu malèvolament. Identifica el dolor que ja és greu a la seva gola per culpa d'empassar tanta pols amb l'actitud dels seus pares envers ell, i ja fa una estoneta que donaria qualsevol cosa per una miqueta d'aigua. Comença a debilitar-se molt psíquica i físicament.

V

Al final, a en Gurk li arriba el moment. Massa petit per estar sol amb aquells traumes, comença a cedir. Té por ara tant del que li passa al cos com de l'inhospitalari voltant seu. Treu pols amb sang per la boca.

Al cap de deu minuts, la imatge que queda d'aquelles golfes és la d'un nen mort d'esporuguiment i fatalitat al centre, a terra.

La llum de la lluna, quan apareix entre els ràpids núvols que han deixat d'escopir i semblen esponges fosques amb pressa per arribar a algun lloc, il.lumina en Gurk.