Les galetes van al cel

7 Kg i a règim. La Fina no s'ho creu. Torna a pujar a la bàscula i l'agulla, insistenment, es para al 67. Agafa, la bàscula, l'acarona i li xiuxiueja unes paraules abans de llançar-la pel balcó. Veu una paràbola perfecte que s'interromp al topar contra el sòl, es trenca en 67 troçets simètrics.

La Fina surt al carrer, passeja amb una poma. Camina poc a poc. La busca ràpidament. Camina de pressa. La busca i camina 6,7 Km i cerca una bàscula nova. Torna a casa i es pesa: 66,8Kg.

Seu davant la finestra mentre sargeix uns llançols trencats. El gat ha fet de les seves … Acaba la feina, sopa una pera i s'arrauleix, el gat s'apunta amb el seu ronrroneig relaxant, aviat la atacarà i serà expulsat del territori-llit.

Somia amb un pastís gegant de panses que aterra al llit, l'hi menja poc a poc, es sent satisfeta, extasiada, gaudeix poc a poc de la dolçor, ho assaboreix i empassa. El sent passar per la gola i parar-se a l'estómac. Milers de sensacions la sacsejan amb cada mos.

Desperta satisfeta, amb la llengua dolça, pensa que la pera ha fermentat dins la boca. Agafa una taronja, fa un suc amb sucre, molt de sucre i l'ho beu glop a glop. Puja a la bàscula i 68 Kg. Es sent empatxada, eructa xocolata i es pentina el serrell. Agafa, la bàscula, l'acarona i li xiuxiueja unes paraules abans de llançar-la pel balcó. Veu una paràbola perfecte que s'interromp al topar contra el sòl, es trenca en 68 troçets simètrics.

La Fina surt al carrer, passeja amb una banana. Camina poc a poc. La busca ràpidament. Camina de pressa. La busca i camina 6,8 Km i cerca una bàscula nova Entra a la tenda del costat de la d'ahir. Torna a casa i es pesa: 67,6Kg.

Decideix passejar. Espera el bus, mira i baixa. La platja l'encisa. Mira la mar, agafa un grapat de sorra i ho deixa caure entre els dits. S'agenolla i busca petxines. Les recull i les hi guarda amb cura a les butxaques. Es relaxa amb el sol en la cara i es tomba sobre les dunes per a descansar.

El sol està alt, Fina només veu una gran bola vermella en els seus ulls, es concentra en fer-la seva i cau profundament dormida. Somia desperta. Camina descalça per la vora del mar, les sabates en les mans, pensa en el seu cos exposat al sol i parla amb cada porus de la seva pell, els explica el so sensual de les ones que per moments s'insinua en acariciar-li els peus. Camina cap al barri pesquer de la ciutat, cases baixes, amb robes esteses al sol i s'asseu en la terrassa d'un bar. Demana una cervesa i uns saitons en vinagre. La sed s'ha apoderat del seu cos. La cervesa és aigua beneïda. Mira uns gatets que juguen entre les fustes del moll, s'amaguen dels rajos del sol i surten amb els pèls eriçats disposats a atacar al fantasma lluminós. La Fina sonriu, la Fina riu, la Fina és feliç. Acaba l'últim aladroc i beu la ultima gota de cervesa. Paga el compte i camina esbalaeix en els seus passos cap a la fleca d'en Guillem, el forner del seu barri que fa pizzes els divendres. Avui és dimecres, pensa, però en el meu somni em donarà una empanada de tonyina, es respón.

Pel camí el sol s'enfosqueix, mira el cel i comprèn que ho ha tapat un Ovni, la nau s'apropa i ella corre pel passeig, no és una nau, són milions de galetes que l'ataquen amb pinyols disparats contra el seu cos. La Fina està espantada, cada vegada són més i els pinyols reboten amb força en la seva cara, la fan despertar just quan entra en el forn de pa. Una rotllana de persones al seu voltant. Fina està en el fred i dur sòl del forn de pa del Guillem, el forner, envoltada d'un intens flaire a pa acabat de fer.

¿Es troba bé, senyora? - li pregunta una veu.
¿I els pinyols? - respón la Fina, encara adolorida.
No es preocupi. No l'hi tindrem en compte - tranquil·litza una veu femenina.
¿El què?- pregunta la Fina, incorporant-se i comprovant que efectivament està embolicada en trossos de galetes i pinyons
-Doncs que volgués dur-se el pot de galetes de sobre del mostrador - diu unaltre veu, que resulta ser la del mateix Guillem
¿Jo?, si eren ovnis tot el barri va ple de ovnis...
Si, ha entrat cridant, histèrica, com si alguna cosa o algú la perseguís. Vam pensar que no es trobava bé, però ha apartat a tot el món i s'ha precipitat sobre el mostrador, ha agafat les galetes i les hi ha menjat impacienment, com si s'anés a acabar el món ... Per això hem cridat al 061, han arribat, gens ràpid, per cert ... i li han posat una injecció per a dormir a un elefant i ha caigut rodona al sòl. Fins ara, que s'ha despertat
No, jo no he estat, ha estat Triki, el mostre de les galetes. Ja ho agafaré jo. Ara hauré de caminar almenys 7,0Km.