les fulles es suïcidaven sobre mi

Un relat de: Capdelin

La porta de la presó s´obrí
i eixí de la meva ment a l´exterior.

Vaig respirar aire fresc...

No sentia
soroll de cadenes en les meves venes
i vaig preguntar
com es deia aquell indret i em van dir:
"Llibertat".

Per uns instants
em vaig trobar perdut, sense somni,
sense saber què fer, ni què dir...

Havia viscut programat
i ara no sabia per mi mateix decidir.

Vaig seure
en aquell camí que no tenia nom...

Les fulles es suïcidaven sobre mi,
hi havia núvols que fugien
i enyorava encara la protecció maternal
de la meva ment.

El vent em xiulava una nova cançó...

Comentaris

  • Llbertat...[Ofensiu]
    Dreamy_Girl | 20-03-2005 | Valoració: 10

    Una paraula preciosa i en al qual em baso per a fer tot.
    Ens assemblem molt, te'n adones...jo ahir vaig fer dos escrits, tot just abans d'anar a dormir, sobre la llibertat.
    Res es de tothom, tot es de ningú.
    La terra és per a tothom, però es terra de ningú.
    En el meu cap no existeixen les propietats, tothom es lliure, ningú porta cadenes a les venes. Tothom viu respirant aire pur...
    En la meva terra de ningú!
    jeje petunets i seguex escribint!

  • magnific[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 20-03-2005 | Valoració: 10

    Quan ens alliveren de la presò, de estar oprimits tant de temps...es brutal el que se sent!


    Petons i abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4377 Comentaris

1075379 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )