Cercador
Les formigues
Un relat de: elenam- Compartir:
Caminant amunt i avall
unes darrera les altres van fent fila,
segueixen un camí i no paren
són les formigues
que totes juntes busquen el seu cau
i sense pausa ni descans
cap a casa van.
Comentaris
-
saber observar...[Ofensiu]teresa serramia | 17-03-2011
saber reconèixer la nostra petitesa..., deixar que ens observin, acceptar la nostra condició de punts mòbils diluits en l'infinit de l'univers.., déu-ni-dó!, felicitats, elenam: dius molt amb molt poc!
-
saber observar...[Ofensiu]teresa serramia | 17-03-2011
saber reconèixer la nostra petitesa..., deixar que ens observin, acceptar la nostra condició de punts mòbils diluits en l'infinit de l'univers.., déu-ni-dó!, felicitats, elenam: dius molt amb molt poc!
-
Si poguessis...[Ofensiu]AVERROIS | 15-03-2011 | Valoració: 10
...veure a les persones des de d'alt els núvols comprendries el semblants que sóm.
Potser algun dia ens adonarem i rebels anirem a un altre indret a fer un altre niu.
Una abraçada.
