Les formigues i la perla

Un relat de: aleshores
Hi havia una vegada un país on hi vivien molts animals de la selva, grans i forts, i també unes petites formigues que passaven desapercebudes tot i que eren moltes dins del seu niu sota terra.

Cada dia sortien en corrua i portaven tot allò que els animals havien deixat caure, i grans de blat que havien saltat dels sacs per petits foradets.

Un dia, jugant, jugant amb una pilota, l’elefant i la girafa van tombar un gerro de vidre que hi havia dalt d’un petit turó i la perla que el tapava va caure i anar rodolant cap a l’aigua on va aturar-se sobre una fulla de canya que li feia de barqueta, i es va allunyar dins del bell llac on normalment es banyaven els animals quan tenien calor, que era molt sovint.

Del gerro de vidre va començar a sortir un perfum agradable però que mica en mica feia adormir, sobretot als animals grans, ja que la seva olor no arribava mai a ras de terra on hi vivien les formigues.

Poc a poc es van deixar de sentir els sorolls habituals i les formigues només sentíem roncs de bèsties dormint, sense preocupar-se de menjar ni d’anar a l’escola.

Un cuc savi, molt vell, que era l’únic que pujava al turonet on hi era el gerro, va explicar a les formigues (en formigo, perquè sabia formigo, el cuc, i era també l’amic de la sargantana que era allà a al vora escoltant el que deia el cuc), va explicar aquell estrany fenomen a les formigues per demanar-els-les que fessin alguna cosa, elles que eren moltes i estaven tan organitzades.

Havien de trobar com més ràpidament millor, la perla que tapava el gerro i posar-la al seu lloc de nou, o sinó moririen tots dormint sense menjar, i que calia anar al llac on havia caigut i navegava a la deriva aquella preciosa perla en el seu vaixell improvisat de fulla de canya seca.

Com ho farem es van dir les formigues que allà sota els arbres veien varada la salvadora barca amb la perla?

Però de seguit ho van veure molt clar, van fer com sempre una renglera enfilant-se dalt d’un arbre que hi havia al damunt del petit vaixell i abans que no s'enfonsés i caigués la perla al fons del llac i és perdés potser per sempre, van baixar per una branca on hi havia una heura enfiladissa que just tocava la fulla-barca i la tenia aturada.

Així va ser com els animals més petits van salvar tots els altres més grossos i des d’aquell dia les formigues van ser considerades les heroïnes d’aquell magnífic país.

Comentaris

  • Molt bonic.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-04-2020 | Valoració: 10

    Oh, les formigues! Animalets xicotets que solen tenir molta perseverància i s'ajuden mutuament i a la vegada són molt fortes. Això sí, que és un bon cote on les formigues són les que ajuden als altres. Què tendre. Per a aquests dies de "Queda't a casa", està molt bé llegir, aquest conte.
    Saluts.
    Perla de vellut

  • Molt bonic.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-04-2020 | Valoració: 10

    Oh, les formigues! Animalets xicotets que solen tenir molta perseverància i s'ajuden mutuament i a la vegada són molt fortes. Això sí, que és un bon cote on les formigues són les que ajuden als altres. Què tendre. Per a aquests dies de "Queda't a casa", està molt bé llegir, aquest conte.
    Saluts.
    Perla de vellut

  • Un conte preciós...[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest conte! Si m'ho permets, l'he imprés i el guardaré a casa per a quan vinguin els meus nebosts petits i els hi explicaré.
    Aquests dies de confinament una va buscant relats que siguin imaginatius i plens de vida i heroïcitat: com aquestes formigues que amb el seu treball constant han salvat la vida als animals grans.
    Per cert: és una metàfora de la nostra societat, oi? Sovint el petit salva al gran....
    Una salutació molt cordial,
    Romy Ros ;)

  • Deliciós[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-04-2020

    Un conte infantil deliciós. Inventar contes per entretenir la canalla és una de les bones maneres d'usar la literatura i la imaginació.
    Està bé això que les bèsties no es preocupessin d'anar a escola. Potser tots els animals que surten són una metàfora, una analogia.
    Contentes deuen estar les teves nétes de tenir un avi poeta i tan imaginatiu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: