Les fantasies d'en Miró

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

L'ésser humà, de vegades és molt imaginatiu, tant que arriba a creure's les seves fantàstiques històries. Jo en coneixia un d'aquesta espècie, i em refereixo a un home anomenat Miró, que sempre rondava pel moll d'una bella província catalana. Quan el vaig conèixer, ja era un home gran, i francament es passava el dia explicant la seva història, deixant el dubte si hi hauria alguna cosa de veritat. Tenia ganes de parlar amb ell, de sentir-lo directament. I un bon dia me'l van mig presentar, em va dir:
- Em dic Miró, sap?
-Molt de gust, i què explica aquest bon home?
-Ohh, ja en tinc vàries per explicar... i de bones! Jajaja!
-Però tinc entès que en teniu una de molt bona, oi?
-Si si, ja ho crec que sí! Mireu, quan un acumula anys, cada vegada en pot explicar més...
En Miró, es moria de ganes de fer el que vertaderament li agradava, explicar la seva real història...
-Doncs mireu... Digué en Miró
-Oi que si li digués que sóc amic del rei li costaria creure?
-Home si, si vostè ho diu, ja m'ho tindria que creure no?
Donant-se un cop al pit em va dir:
-Aquest servidor és amic de "su majestad el rei Alfonso XIII por la gracia de Dios i la cosntitución"
-Ho sabia vostè tot això?
-Home, algo havia sentit...
-Doncs miri, aquí on em veu, vaig fer el servei militar a l'Àfrica, en plena guerra. Allí vaig ajudar moltíssim en totes les feines perilloses, era molt valent jo. S'havia de fer alguna feina perillosa, doncs que hi vagi en Miró. I cap allà m'enviaven. I així anàvem fent. Fins que un dia es va presentar don Alfonso XIII de visita militar. Doncs jo destacava per ben plantat i valent, el rei preguntà:
-Qui és aquell?
I li van dir:
-Ahh si! És en Miró és en Miró! Un dels nostres millors homes en combat.
I el rei em va voler saludar i felicitar per la meva valentia i bon servei. I així ho va fer, se'm va acostar, em va donar la mà felicitant-me per la meva actuació.
Acabada la guerra, anava a recollir la llicenciatura del servei militar, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que anava destinat a Madrid, d'alabarder al mateix palau reial. Em vaig resignar i vaig tenir que acceptar aquest honor, aquest càrrec tan important.
Dos mesos més tard, portant una temporadeta de guarda reial, un bon dia em vaig trobar el rei ben bé de cares, demostrant una gran alegria:
-Home Miró! Que n'és de la teva vida? Feia molt temps que no ens veiem, expliqui expliqui...
Vaig contestar:
-Doncs miri, complint amb la meva obligació, la que vostè amablement em va assignar, majestat.
Seguidament el rei es va treure un cigarro i me'l va donar. Dient-me:
- Vingui vingui un ratet a passejar amb mi que xerrarem una estona...
I aquí on em veieu, us imagineu veure'm passejant al costat del rei, com aquell que passeja amb la dona, doncs era un home molt senzill, ho sabíeu?
Passejant passejant, vam creuar un balcó, i don Alfonso cridà a la seva dona:
-Victoria! Victòria! Mata un pollastre que tenim en Miró de convidat al sopar!
Què us sembla la meva història, us ha agradat?
Oohh! És una història realment fantàstica....
-Podria estar com un marquès ehh! I mireu que en sóc de senzill...
I així vaig escoltar directament la història d'aquell pobre i humil fantasiós, que no se si tenia peni ni glòria però el bon home disfrutava explicant les seves històries que només ell sabrà si son certes o son simples invencions que al llarg dels anys se les va arribar a creure...


Comentaris

  • Fantasies?[Ofensiu]
    kukisu | 02-10-2006

    Hola, Maria Pilar. Penso que tots els pobles tenien els seus fabuladors particulars que entretenien el personal amb la seva imaginació desbordant i així atreien l'atenció dels altres i l'enveja dels innocents. Tot un personatge, en Miró!
    No deixis mai de regalar-nos les teves històries de realitats viscudes antany.
    Mooooolts petons!

  • acabo...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-08-2006 | Valoració: 10

    d'arribar de vacances... tinc una de feina per ordenar i fer, però robaré uns segons per comentar-te o saludar-te uns instants.
    Espero que estiguis bé i t'ho hagis passat tan bé com jo aquest estiu.
    Seguiré llegint-te i comentant-te.
    Gràcies pel dibuix una vegada més.
    Seguirem en contacte.
    Una abraçada.
    PD: Carai amb el Miró, colzejant-se amb el rei!

  • Que en tens de raó...[Ofensiu]
    Scorpiaon | 23-08-2006 | Valoració: 10

    És ben bé un relat molt encertat, crec que tots en podríem fer un d'aquest tipus, parlant d'algun home extrany, d'un poble extrany, que no fa res més que inventar-se historietes fantàstiques... La història és molt divertida i el que si en podem dir del senyor Miró que al menys té un punt d'original en les seves invencions... Sens dubte una història molt divertida!
    salutacions Maria Pilar

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com