Cercador
Les estrelles
Un relat de: SílviaBC- Compartir:
Les estrelles vagament trencaven la foscor del cel. Ella va pensar que intentaven brillar dissimuladament, com si la seva llum fos quelcom per lo qual el món no estava preparat.
“El món és cec”, pensava. Ho estaria ell? El mirava de reüll i esperava que no fos capaç de captar com en els seus ulls hi havia dos astres cada cop que el veia. Nerviosa, ella va voler concloure el silenci.
- És maco el teu poble, es veuen les estrelles.
La mirada d’ell era tan greu com la seva veu i, d’alguna manera, sempre la trencava.
- És clar, és un poble.- va respondre amb el seu habitual to brut i poc cuidat.
Ella va sospirar, sabent que mai podria trencar la seva armadura. Potser era per això que els estels no acabaven de brillar plenament. Era un avis. Els seus ulls, com ells, havien d’atenuar-se. Va pregar perquè fossin com estels fugaços i amb un somriure trist va alçar-se comentant que tornava amb els altres a la festa.
- Me n’alegro molt de que hagis vingut.- es va sentir en veu d’ell, amb un xiuxiueig dolç que li sortia molt de tant en tant. Se’l va mirar com qui redescobreix una cosa meravellosa.
- Jo també. Anem?
Van abandonar el puntejat del cel per les llums de colors de les festes. Mentre avançaven junts, amb aquelles passes tan similars però tan diferents, ella va saber que la il·luminació de la discoteca s’acabaria i que es faria de dia però que els seus ulls seguirien brillant per ell sempre.
“El món és cec”, pensava. Ho estaria ell? El mirava de reüll i esperava que no fos capaç de captar com en els seus ulls hi havia dos astres cada cop que el veia. Nerviosa, ella va voler concloure el silenci.
- És maco el teu poble, es veuen les estrelles.
La mirada d’ell era tan greu com la seva veu i, d’alguna manera, sempre la trencava.
- És clar, és un poble.- va respondre amb el seu habitual to brut i poc cuidat.
Ella va sospirar, sabent que mai podria trencar la seva armadura. Potser era per això que els estels no acabaven de brillar plenament. Era un avis. Els seus ulls, com ells, havien d’atenuar-se. Va pregar perquè fossin com estels fugaços i amb un somriure trist va alçar-se comentant que tornava amb els altres a la festa.
- Me n’alegro molt de que hagis vingut.- es va sentir en veu d’ell, amb un xiuxiueig dolç que li sortia molt de tant en tant. Se’l va mirar com qui redescobreix una cosa meravellosa.
- Jo també. Anem?
Van abandonar el puntejat del cel per les llums de colors de les festes. Mentre avançaven junts, amb aquelles passes tan similars però tan diferents, ella va saber que la il·luminació de la discoteca s’acabaria i que es faria de dia però que els seus ulls seguirien brillant per ell sempre.