Les Esferes

Un relat de: AVERROIS
Els fantasmes sempre l’havien perseguit en els seus somnis. A vegades eren amables amb ell i d’altres estaven enfadats i li cridaven coses que no entenia. Al llarg del temps s’hi havia anat acostumant i ho veia com una pel·lícula que no l’afectava en res, ja que sabia que no li podien fer cap mal, tan sols algun ensurt de tan en tan.
A mida que s’havia anat fent gran aquelles aparicions eren companys que a vegades li donaven bons consells i d’altres ell els ajudava en algunes coses que li demanaven. Aquell lloc entremig de la vida i la mort era per ell una escapatòria que podia gaudir i aïllar-se de les atrocitats d’aquest món.
Tan sols tenia un preocupació, no volia quedar-se en aquest espai en el que no era ni viu ni mort del tot. Sabia que un dia o un altre hauria de morir, però el quan i el com l’afectava molt tot veien els seus fantasmes de l’altra cantó.
Però tot va canviar una nit en que plovia i els llampecs i els trons omplien cada racó de la casa. De cop la llum es va apagar, però del mirall del rebedor sortia una resplendor angoixant que il·luminava gran part del pis.
Incrèdul es va apropar a la llum i quan la va tocar tot va canviar, ja no estava a casa seva. La llum intensa ocupava aquell lloc immens que semblava una gran catedral transparent. Al sostre és podia veure les galàxies i les nebuloses movent-se nervioses d’una banda a l’altra. Ell se sentia petit, com una formiga en mig d’un bosc.
Al bell mig del gran edifici hi havia cinc grandioses esferes de cristall transparent. Quan si va anar apropant, la distancia és va fer tan gran que va tardar més de deu minuts a arribar a prop d’elles. En comparació ell era una puça. Va observar que les esferes estaven en suspens a uns dos metres del terra i per sota anaven sortint unes boles també transparents que traspassaven el terra tot diluint-se en mil espurnes brillants.
S’hi va apropar més i ja podia veure les boles transparents que giravoltaven a dins la gran esfera. Qual va ser la sorpresa al poder observar que a cada bola hi havia la cara d’una persona.
Es va tirar una mica enrere per poder anar fins a la segona esfera i al apropar-se va observar que a dins hi havia també unes altres boles transparents, però no duien cap imatge, tan sols números 13:25, 14:07, 02:25... També es va fixar que cada cop que queia una bola de la primera esfera també saltava una bola de la segona. Llavors va anar fins a la tercera i les boles portaven tan sols números 1, 15, 25, 30, 4... I també en queia una cada cop que en queia una de les altres dues esferes.
Va anar a la quarta esfera i en les boles estava escrit...Març, Novembre, Gener...
Caient al mateix que ens les altres.
Li semblava que ja sabia per a on anaven els trets i la quinta esfera li podria confirmar... Va anar cap a ella i va veure que les boles també portaven xifres, però aquelles xifres li confirmaven el que havia pensat...2014, 2025, 2030, 2017... Les boles marcaven la data i l’hora de la mort de les persones que sortien de la primera esfera!!
Es va quedar aturat quan va anar a la primera esfera i va veure entre mig de les altres boles, la seva cara...La seva bola també hi era i s’apropava a baix del tot de l’esfera. Es va empassar saliva i va sentir un calfred a l’esquena i més encara quan va sentir que algú li tocava l’espatlla...Sobresaltat es va girar de cop per veure a un dels seus fantasmes que li somreia mentre li deia... “Encara no és la teva hora, gaudeix de la vida, no cal témer a la mort”...Tot es va fer fosc de cop, no sentia res de res, semblava flotar en mig d’un res immens, però es va adonar de que ja no tenia por...De cop la llum va omplir-ho tot i ell es va trobar d’en peus davant del mirall del rebedor. A l’altra banda del cristall el seu fantasma seguia somrient tot diluint-se mentre ressonava a la seva ment...”Gaudeix de la vida, gaudeix de la vida”
L’endemà, quan va sortir el Sol, ell estava a la finestra veient com l’astre treia el cap per sobre dels edificis i un nou dia començava, encara que per ell era una nova vida, sense por.

Comentaris

  • De fet...[Ofensiu]
    MartinaH | 04-11-2014

    ... ja està escrita aquesta informació en algun lloc; alguna esfera en la que posa la data de la nostra mort. Però hi guanyaríem res sabent-la? Ans al contrari... quin patir!
    Tu ho has dit, no cal témer a la mort, ja que és quelcom al que ningú escapa. Quan arribi, que arribi, i de mentres, a gaudir que són dos dies!

    Una abraçada,

    MartinaH

  • Creativitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2014 | Valoració: 10

    A part del missatge positiu que sempre ens encomanes, "gaudeix de la vida, gaudeix de la vida", el que sempre m'ha meravellat de la teva literatura és la creativitat. D'on punyetes la treus? Aquest relat és un reguitzell d'imatges impactants, a mig camí de la fantasia i la por, que barrejats, fan un còctel de lletrasucadambviisucre. Una meravella Josep Maria! Una abraçada, creador.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!