Les emocionants aventures de la mongeta saltarina

Un relat de: Tiamat

IMPORTANT, IMPORTANT! Abans de començar a llegir el relat, has de llegir l'introducció, perquè sinó hi haurà alguns detalls que no entendràs en absolut. Ho faig pel teu bé, i perdona les molèsties (a sobre que aviso, m'haig de fer perdonar.. i així funciona el món)



Hi havia una vegada, un grup de mongetes saltarines. Totes eren de color verd, de fet, de quin altre color acostumen a ser les mongetes? Grogoses, a vegades, o marró. Bé, de fet hi ha mongetes de molts colors.. Però bé, en aquest cas eren verdes. Verdes i planes, que això de ser pla és important pel que vindrà després. Vivien en un camp de mongetes, i les seves úniques pors eren els passos del pagès, que hi anava de tant en tant a examinar-les. De fet, elles no sabien gaire què anava a fer-hi allà, aquella mena de monstre horrible. Dic això perquè vull posar al lector dins el punt de vista d'una mongeta. Als ulls d'una mongeta, estèticament, els humans no debem resultar gaire atractius, si no som més que una mena de barreja de carn, venes, greix i quatre òrgans mal comptats, tot posat dins una mena de vestit fet de pell perquè no ens quedi tot escampat pel terra, i clar, una mongeta, que és així estilitzada, i que quan l'obres és una filera de fruits ben ordenats.. doncs què ha de pensar del pagès? Doncs en el seu camp de mongetes, a part d'aquesta por minúscula cap al pagès, doncs que hi eren molt felices. Cantaven, reien, i feien saltirons. Sobretot saltaven, eren mongetes saltarines i sentien una mena de força per dins que les empenyia a saltar, com si el seu jo interior es rebelés contra el seu jo exterior, o contra el que sigui, i es sentissin impulsades a saltar d'una banda a l'altra. N'hi havia amb més gràcia, d'altres amb menys, una mica de tot, ja se sap, com sempre..

Doncs bé, dins d'aquest món feliç de mongetes saltarines, n'hi havia una que no era verda, sinó que era vermella. Això la tenia traumatitzada fins a cert punt, ja que les altres li feien una mica el buit, al veure-la tant diferent. Eren coses de nens, però clar, ella no s'acabava de sentir a gust del tot, per més nens que fossin, ella què sabia, no? doncs va decidir marxar a l'estranger, com una mena d'impuls inexplicable i llavors va començar a tenir aventures i..

es va amagar dins d'un pot de cigrons, perquè se la volien menjar.. i al final no se la van menjar..

i també la van llançar a les escombraries, però un gat la va ajudar, i més tard.. gairebé se la menja una vaca.. i.. arriba fins la xina i.. torna..

Total, si és que ja ho he explicat tot a l'introducció.

Bé, doncs res, que al final va ser molt feliç.

Apa, adéu!

Comentaris

  • mmm...[Ofensiu]
    XvI | 14-04-2005

    Està bé, però l'aventura del paper i l'espelma és poc creïble.

    salutacions

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679861 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.