les dues llunes

i ple de llum de lluna i d'intimitat de nit.

Gràcies per comentar-me. Jo no ho he fet abans perquè els tendres poemes d'amor que escrius fan un poquet de mal al meu cor ferit. Però prometo fer-ho més sovint.

Petons

s'escampa el presagi de saber-nos acaronat per la mirada del sol i la lluna. Per tot allò que es veu i pel que només pressentim, una calma i un enteniment que copsa el moment precís, sense pensar en el demà que encara no està escrit.
Viure el moment fins al final, d'instant en instant. Una porta que n'obre d'altres, diferents paisatges, diferentes sensacions, noves experiències amb el dia a dia. Engrandir el cor lentament, amb fermesa, dolçor i paciència: a punt de cadeneta...
Con néixer i morir continuament!

Gràcies per recordar-me poemes que ja fa temps que he escrit; al rescatar-los semblen agafar noves formes.
Seria molt preguntar per quines terres et puc situar mentalment?

Una abraçada i fins aviat!

quina imatge més tendra, m'ha recordat a quan ma mare m'ensenyava a fer cadeneta les vesprades d'estiu. Molt maco

besets

annabella pampallugues

fet amb punt de cadeneta.... vol dir fet poc a poc, amb paciència, amb carinyo, amb tendresa..... per aconseguir que no es trenqui mai, que duri per sempre... quina imatge més preciosa!