Les dones s'espabilen...

Un relat de: SANTANDREU3

Les dones havien arrossegat des de sempre el paper que la societat les hi havia donat, que era un sotmetiment a l'home sense condicions. Elles els escoltaven plantejar-se i resoldre problemes existencials de la màxima importància i transcendència i deliberar, per exemple, sobre l'existència d'ànima en la dona. Que les dones callessin tants de segles, és un misteri.

El ser humà és massa complexa per tenir-ne prou amb el bressol i la cuina, però elles s'hi conformaven mentre els homes ponderaven les excel·lències d'aquella dedicació pel bé de la Humanitat. El masclisme escombrava descaradament cap a casa seva, potser per evitar una competència futura, amb el convenciment savi que més val prevenir que curar.

Així, les dones, en una massa extensa generalitat, s'han passat la vida parlant de fills i de menjars i dels veïns i les seves circumstàncies, temes que s'han conegut sempre com xafarderies. Es parla millor de les coses que es coneixen i les dones en sabien un niu, del que parlaven, però tenien poques converses alternatives.

Les revistes del cor, no vull pas pensar que amb malícia, han procurat material anestesiant repetint fins el fàstic històries i més històries de personatges generalment vulgars perquè les senyores se les coneguessin de memòria i no es posessin a pensar en altres coses.

Cada dia hi ha més dones, però, que es van espavilant i els van caient les crostes del cervell, deixant veure a sota un teixit cervical que el tenien gairebé verge i que comencen a fer servir amb esperit aventurer i sense complexos. I les va apassionant el camp dels nous coneixements.

Les universitats estan plenes de dones que s'especialitzen en totes les matèries sense cap inferioritat. Als homes aquest augment de capacitats femenines ens ha desconcertat i ara mateix estem patint un evident complexa d'inferioritat que ja veurem com es cura.

El cas és que parlar amb moltes dones d'avui és una delícia perquè pots canviar opinions sobre moltes coses i convergir o divergir - com amb els homes -, però en un escenari que la seva feminitat fa sempre més suggestiu.

Ara haurem de veure fins on arriben les dones en les seves capacitats. Vull pensar que s'aniran introduint en política cada dia més i ho faran millor que els homes, que fins ara ho hem fet mol malament, potser es pot dir que no ho podíem fer pitjor.

A veure.



Comentaris

  • ai Pere ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 02-07-2005

    si la majoria d'homes pensasin com tu, les dones no tendriem ni la mitad de problemes ... als "machos ibericos" lis costa acceptar que han perdut la seva hegemonia, encara per molts està vigent això de "la maté porque era mia" i així estam ...

    una besada molt forta

    Conxa