Les dones, éssers angelicals?

Les dones, éssers angelicals?
Des de que el món és món, les dones han estat classificades com bruixes o éssers angelicals. Deixant de banda la primera categoria , les dames inspiradores de l'amor cortès (i no parlem de les de l'època victoriana) no estaven proveïdes de cul ni de cames sinó més aviat d'ulls d'un blau encisador, d'un cabellera color atzabeja o daurada com el blat, d'unes dents com a perles, d'uns llavis de maduixa i magrana i d'una pell vellutada que era una delícia al tacte del fervent admirador. (Pregunteu-li a en Pere Asensi, el trobador de Ponent).
Amb l'esdeveniment de la televisió, els anuncis han presentat les dones, o bé com a mestresses de casa que utilitzen productes miraculosos per a netejar la ronya de cuines i banys o bé com a meravelloses senyoretes amb un cos d'espant (jo crec que no són reals) que es banyen sota un salt d'aigua amb uns gels fets de llimones del Carib, sacsegen una cabellera sedosa i resplendent pel tint anunciat o mostren un cutis finíssim degut a les cremes de colàgen, retinol i altres potingues d'efectes rejovenidors.
Però vet aquí que des d'un temps ença, els anunciants ens sorprenen diàriament amb estris i productes per a guarir els problemes fisiològics de les senyores o bé per a depilar barbes i bigotis que, suposadament, no hem tingut mai. No penso fer propaganda de cap marca però haureu observat que proliferen tota classe de productes laxants pel estrenyiment, (si nosaltres no en teníem de trànsit intestinal!) pastilles per evitar els incòmodes gasos ( i ara, gasos, què és això?) coixinets per que no se'ns remenin les dents postisses i cremes per alleujar les almorranes que sofrim en silenci. Per cert, el meu marit diu que això no s'ho creu, primer que les dones sofrim en silenci i segon que "estem" en silenci. Ho diu per mi.
Així doncs, senyoretes, senyores, dones en general ja veieu el panorama, ens han baixat del pedestal on ens havia enlairat la literatura i l'art i ens han mostrat amb totes les nostres misèries. I ara, què hem de fer? Doncs patir-ho en silenci. La que pugui.