LES DENTS

Isidre guarda les dents no les emboliquis amb paper de cuina , diu Engracia de 83 anys al seu marit.
I tu que saps Engracia¡, a la cuina que es el teu lloc que ets una desgracia, dones que no serviu per res.

L´Engracia pobre dona geperuda i ranquejant als seus 83 anys complerts ho deixa estar, mestres es deia Aiii¡¡¡ L´Isidre el seu mal caràcter cada dia mes agre , mestres s’afanyava a fer el dinar.

I els dies passaren i arribà l´hivern. Engracia encengué la llar de foc. L´Isidre llegint el diari amb un silló i ben repapat.
Engracia a la cuina preparant escudella i carn d´olla i de postres pomes al forn.
No esta malament digué Isidre, un bon dinar, per cert noia ja tiraré a la llar de foc les peles de les pomes que fan molt bona olor no creus?
Si i tant i recollí els plats perquè de rentaplats no en tenia.

El endemà quan feia l’esmorzar senti un gran crit que venia del bany.
Engraciaaaaa¡¡¡¡ vine inmediatament¡¡¡

Ja vinc apago el foc que vols ?
On es la dentadura postissa? Li digue mentres li ensenyava la capsa buida a on la guardava.

Dons aquí on vols que sigui ¡¡¡ Aqui a la capsa.
doncs no hi es Engracia, no hi es i no la trovo enlloc de la casa-
.
Ja pots buscar , i Engracia posá de potes enlaire la casa, i les dents enlloc.

Com que no sortien anà a la llar de foc que encara no havia encès ni tret les cendres del dia abans. Allà entre les cendres trobà dos ferros en forma de ferradura.

Isidre vine immediatament crida.
Ja vinc ja vinc, ja has troba’t les dents ?
Si, aquí les tens li digué agafant els ferros amb els molls i posant-li a deu centímetres del nas del Isidre, aqui tens las teves dents¡¡

Isidre tingué un esglai, clar amb les peles de poma també habia tirat uns papers i a dins les dents ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Remaleïda dona crida, he tirat les dents al foc, com sempre has de tenir rao.
Jo he cremat les dents, valgam Deu i la mare e Deu, amb el cares que varen costar!!

Engracia reia per sota el nas.

Engracia digué I
No riguis que aixo a mi, no em fa cap gracia!!