Cercador
Les coves de la memòria
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Dins la ment viatgera
que mai s'atura,
una humitat enganxosa
xopa amb gotes de cristall
l'esborronada pell de la memòria.
Imatges desdibuixades,
pintures abstractes i esvaïdes
on les mans ja no hi arriben.
Resseguim el contorn difús
dels camins del passat,
cercant les empremtes que
hi vam deixar un dia escrites.
Ferides i cicatrius,
petons delicadament guardats
en pots transparents de vidre,
rostolls d'instants segats
per dalles i carícies.
Rampellades de dolor i desig
que porten a un lloc concret,
evocats per un gest furtiu.
Anades i vingudes
per aparents forats de cuc
que ens transporten en el temps.
Baixen per les parets lliscoses
llàgrimes mai vessades,
somnis que encara regalimen,
il·lusions sense trepitjar
vistes només de lluny.
Un degotall de tot, un polsim de res...
I les olors porten veus i tactes
engabiats entre els silencis
d'un espai amb ressons adormits.
Invisibles escales de caragol
que no semblen tenir fi.
En l'esponjositat del records
xipollegen juganers
els sords somriures llunyans,
abans d'enfonsar-se
en llits de cotó-fluix i boirina.
Els mots intenten renéixer
reflectits en antics miralls
i es fonen lleument a la boca
amb regust de rovell i sucre cremat
a la punta de la llengua.
Tot plegat és presó i aixopluc,
foscor humida i espurna viva,
que conviuen fins a la mort
entrant i sortint incansables
de les coves de la memòria.
Comentaris
-
...[Ofensiu]indefinida | 21-08-2007 | Valoració: 10
Em fascina la teva capacitat d'evocar imatges i la manera com ho fas.
Un poema preciós, com tot el que t'he llegit.
Petons. -
La Banyeta del badiu | 13-01-2006 | Valoració: 10
Al pas dels anys, al pas de la vida ,tenim el cap ple de coves. Com més anys més profundes i fredes sont , i tots els records que allí hem amagatzamat ,s'estàn fent mal bé i es van distorcionant.
Ho has expresant molt entenedor i amb un llenguatge exquisit.
Un petonet. Pilar.
-
que bonic[Ofensiu]quetzcoatl | 19-11-2005 | Valoració: 10
tenir una memòria tan plena d'imatges fantàstiques.
Fantàstic endinsar-nos en les coves per les que ens guies. I ho fas amb els ulls clucs.
Gràcies Rosa, és sempre bell llegir-te.
una abraçada,
m -
perfecte...[Ofensiu]papallona | 18-11-2005 | Valoració: 10
És magnífic veure com tresformes un tema en un poema fabulós, ja m'agradaria tenir aquesta facilitat de paraula, aquest recurs lingüístic que tu tens... M'agrada lleguir poesia, i els teus poemes m'agraden en especial. Avui que he tengut temps n'he lleguit uns quants, i tots m'han agradat, perfectes combinacions de paraules...
Besades!
Papallona -
la memòria...[Ofensiu]Capdelin | 17-11-2005
guarda els records...
diuen que els records viuen en coves i tenen els ulls foscos... surten a beure l'aigua dels cactus i lluiten inútilment per canviar les pàgines de la nostra personal... història.
Tens tanta poesia i una gamma immensa de recursos per a cada tema!!!
una abraçada, mestra!!! -
Foscor humida i espurna viva[Ofensiu]brumari | 13-11-2005
La memòria, un misteri no resolt.
La poetessa no pretén resoldre'l, però resta captivada -i ens captiva- passejant pels seus plecs i transmeten-nos les seves impressions amb imatges magnífiques:
"rostolls d'instants segats per dalles i carícies", "llàgrimes mai vessades", "il·lusions sense trepitjar", "un degotall de tot, un polsim de res..."
Petons
-
Magnífic[Ofensiu]tramuntana | 13-11-2005 | Valoració: 10
M'ha agradat molt Rosa! Em sap greu, no puc llegir gaire, ni tampoc escriure gaire, perquè estic d'exàmens!! M'agradaria tenir molt de més temps per poder gaudir d'aquests poemes tan meravellosos. L'estrofa que més m'ha agradat ha sigut la última:
- Tot plegat és presó i aixopluc,
foscor humida i espurna viva,
que conviuen fins a la mort
entrant i sortint incansables
de les coves de la memòria.-
Aquesta estrofa, d'alguna manera, resol el sentit del poema. FelicitatS.
Què tal la Laia? Dona-li records de part meva!!
Molts petons i mil gràcies per llegir-me!!
laura^^ -
Un brindis[Ofensiu]roda03 | 13-11-2005 | Valoració: 10
Hola Rosasp,
Quina meravella llegir-te i haver-te descobert. Cada dia que dedico part del meu temps a llegir nous companys de relats amb sento més mebre d'aquesta gran família de petits poetes i poeteses de calaix. Has nascut en una terra ferme i així ets com escrius alhora que emanes una tendresa molt especial en les teus poemes.
Rosasp, mentre trobi poemes com el teu, ningú em podrà convèncer de que no hi ha cap raó per seguir sommiant que un món millor és possible.
Sento la simfonia dels teus versos, i això em porta a ratificar la frase d'en Pound: La poesia s'allunya de la poesia quan s'allunya de la música.
Brindo per la teva vida,
Roda03 -
la memòria[Ofensiu]Lavínia | 10-11-2005 | Valoració: 10
és sinestèsica, com bé fas entendre en el teu poema. El que és del tot commovedor és de la manera que ho dius, Rosasp.
Un petó.
Lavínia -
I les olors porten veus i tactes engabiats entre els silencis...[Ofensiu]ESPIRAL | 10-11-2005
les olors del temps, olors d'amors i desamors, d'il·lusions viscudes, de carícies abandonades en la pell del temps...
Mol bonic el teu relat.
Entro poc a relats. De tant en tant, deixo quatre mots i marxo amb discreció. Però, el poc que entro em sento compensada pels teus comentaris. Ës molt gratificant, saber que algú reconeix el què fas i veig que tu ets una de les meves principals seguidores. Moltes gràcies per tot. Una abraçada. -
De veritat,...[Ofensiu]rnbonet | 09-11-2005 | Valoració: 10
... "tia" -apel·latiu carinyós , tendre, de tot cor i admiratiu-´, no sé "com t'ho montes" -que diu el jovent-, per contruir poemes tan preciosos...
M'has deixat mut, altra vegada.
Salut i rebolica! -
una manera preciosa de descriure...[Ofensiu]AntavianA | 09-11-2005 | Valoració: 10
la memòria, allò que recordem...o que de vegades costa recordar i sembla que ho tenim mig oblidat...
Utilitzes unes paraules que t'endinsen de ple dins d'aquestes coves de la memòria...i al llegir-ho m'ho aplico a mi mateixa al que jo recordo, o al que potser he volgut oblidar...Unes coves en què jo potser m'hi he amagat coses i les he arraconat per no recordar-les o unes coves on hi he guardat petits tresors que mai voldria oblidar...
I parlant de memòria, com que feia moltíssim temps que no voltava per la web, rememorant he recordat que escribies uns poemes preciosos (i això ho recordo perfectament) així que he començat per gaudir del que has escrit.
Felicitats pels teus versos...
una abraçada
AntvianA o "la que espera estar prou inspirada per tornar a escriure algún dia"
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644503 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")