Les coses petites

En aquest moment, on el mon es perd per camins intricats, on la evolució ens porta a viure de pressa. A mig assimilar les novetats i a passar pagina, per no acumular tanta informació. Passen mil coses interessants, petites, però importants, que la rapidesa, no ens deixa aturar a assaborir-les, i quan fem marxa enrere, ja no hi son. A les hores quedem buits,i se'ns va acumulant l'ansietat, la insatisfacció.
Tothom busca, poca gent troba. Aquesta recerca del que potser ja tenim, i que no valorem, o no sabem trobar-li el punt, perquè ens manca la paciència, la tolerància, fa que moltes vegades ho rebutgem , i l'ànsia de omplir-nos, fa que creiem trobar-ho en altres, que potser son pitjor que el que tenim.
Però aquesta necessitat de corre, aquest desesper de continuar volent trobar, acaba amb nosaltres.
Arribats aquí, nomes ens queda fer un punt i apart. Una pausa, i començar a gaudir de les coses petites. Omplir el nostre mon deix ant gaudir els nostres sentits, i sobretot, el més important i el millor, donant-nos als demes, aprendre a fer feliç, a comprendre, a escoltar, a fer riure, a compartir, a estimar. A les hores ens tornarà com un bumerang, tot el que em donat, i més.
Fer feliç es lo que dona la felicitat, i l'únic que omple.