Les coses com són

Sortint del metro, pujant les escales, noto un pes que em cau damunt del cap. Miro enlaire: no plou. Algú m'ha tirat un paper? Miro davant meu. Dalt les escales, hi ha un noi que somriu. Aixeco la cella, tota escèptica. Em poso la mà al cabell, just allà on hi he sentit un copet: és humit i enganxós. M'oloro els dits. Em quedo flipant. M'han escopit! Algun fill de puta m'acaba d'escopir! Giro el cap i abocat a les escales del metro, hi ha un noi d'uns divuit anys amb gorra, que em mira sorneguer. Amb ell hi ha tres nois més, de la mateixa edat i volum. Però m'és igual, què s'han cregut! M'acosto a ell, li dóno una empenta preguntant-li si és que és imbècil o què li passa. Els altres nois intenten aturar-me, però els esquivo i clavo un cop de puny a la cara del malparit. Aquest es fa enrera, amb la comissura sagnant. Un mosso d'esquadra que veu els fets, se'ns acosta per aturar-nos, tot agafant-me pels braços. Li dic que m'ha escopit al cabell d'una forma no premeditada però igualment injusta i que em deixi anar, que li vull trencar la cara. El mosso ens dius que...
No, de fet no ve cap mosso, estan distrets fent ves a saber què, i després de donar-li un cop de puny a la cara del noi, marxo fent-me cruixir els dits. No li he fet sagnar els llavis, i els tres amics d'ell l'agafen i li diuen que és igual, que allà hi ha els mossos i que millor no posar-se en merders. Segur que pensen que, en el fons, s'ho mereixia. Per fill de puta.
Nono, tampoc, no sóc tan estúpida com per, poqueta cosa com sóc, anar a clavar un cop de puny a un tio que en fa dos com jo i que, a més, va acompanyat per tres que en total multipliquen per sis el meu volum. Però sí que em giro i, des de dalt les escales del metro, li crido que és un fill de puta, que de què cony va i que se'n vagi a cagar, a la merda i a prendre pel cul.
Bé, en realitat em giro per mirar-lo, sentint-me impotent, humiliada i plena d'odi, i quan decideixo que estaria bé cridar-li que és un fill de puta, ja sóc massa lluny com perquè em pugui sentir.