Cercador

Llista categories

Les cortines

Un relat de: aurora marco arbonés

LES CORTINES

Com veles d'un vaixell són les cortines
desplegades per la brisa de la nit;
fan moviment de gases ballarines
i dansen com fantasmes embogits.

Els plecs desapareixen de la tela
inflada en tota l'amplitud,
i perden el caient, en que es revela
la verticalitat i longitud.

La textura subtil, tornassolada,
d'una coloració rosa salmó,
la llum del carrer l'encén daurada
entre ombres, en la meva habitació.

La tibant i fina panxa al llit m'arriba
fent ones al meu tacte ben suau,
i rebo en el rostre el vent que em guia,
transportada en la proa d'una nau.

Comentaris

Afegir comentari

Companyes quotidianes[Ofensiu]
Unaquimera | 22-02-2011 | Valoració: 10
Si en el comentari anterior, el que t’he deixat a sota del poema “El niu buit”, parlava de la llar com a niu, refugi, centr i símbol, a partir del síndrome a que feies al.lusió i les sensacions que descrivies en els teus versos,
ara en aquest centres l’atenció sobre un sol dels elements que formen part del nostre entorn casolà, familiar, habitual.

Potser previsament per massa vistes, per massa quotidianes, aquestes companyes passen sovint desapercebudes...
Però tu les has dotat de moviment i relleu, dimensions i metàfores, colors i lluentor, intenció i proximitat... i jo he sentit la seva carícia, gràcies a tu i als teus mots.

És que ets una mica mooolt màgica, Aurora!

T’envio una abraçada encisada,
Unaquimera

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >