Les Coronasses

Un relat de: marebloody9
Al nord-est de Baldomar es troba la serra de les Coronasses, coberta sempre per una frondosa pinera.
Està a uns quatre o cinc quilòmetres del poble. Es una joia contemplar la seva verdor. Però no sempre va ser així per culpa d’ un incident provocat per la maleïda guerra.

En aquella serra hi van tenir lloc terribles combats.Al ser derrotat l'exèrcit republicà i fugir en retirada van quedar aquelles muntanyes plenes de material bèl•lic, a més de molts morts.

Al punt més alt de la muntanya hi quedà un tanc enorme tot destrossat.En aquell lloc se sentien cops i la gent deia que algú en desmuntava peces.

Un dia, cap al tard va sorgir una fumera a la muntanya i un seguit de fortes explosions retronaren per tot arreu. Cada cop augmentava més el soroll i els arbres van començar a cremar. A més de les flames obusos, morters, bombes de mà i caixes de bales van esclatar i saltaven entre les flamarades dels pins.
Era un incendi fantasmagòric i la gent mirava espaordida el castell de focs en que s'havia convertit la serra.

Al cap d'un parell d'hores arribaren dues parelles de la guàrdia civil. En aquells temps no hi havia telèfon al poble i per tant, s'havia d'anar a veure el que passava "in situ".
Desprès de canviar impressions amb l'alcalde, decidiren que aquell foc l'havien d'apagar los que no eren "afectos al règimen".

Després de triar i remenar, anaren a buscar casa per casa fins que van reunir catorze o quinze homes.
Així que ja els teniu cap a la pinera, els "dolents" o "desafectos" a davant seguits per les dues parelles de la guàrdia civil fusells en mà.
Però es veu que així que s'anaven apropant al foc los guàrdies no les tenien totes ja que si volien fer-los avançar també corrien ells lo mateix perill.

Llavors tots quatre civils van decidir que les bombes i el foc fessin lo desastre tots sols i que no hi havia motiu per jugar amb la vida de tots els homes que se suposava havien d'apagar lo foc.

Retornaren al poble tranquils per haver evitat una calamitat i més que contents de no haver hagut d'anar fins aquell polvorí.

Lo foc i lo soroll dels materials bèl•lics seguí tota la nit i aquella bonica muntanya plena de verdor quedà totalment calcinada. Però , sortosament, el temps tot ho borra i ara les Coronasses tornen a tenir una verdor magnífica i es un plaer contemplar-les des de qualsevol lloc del poble. Però no podem oblidar de que som capaços los humans quan ens deixem emportar per l'orgull i l'odi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de marebloody9

marebloody9

15 Relats

39 Comentaris

12445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nàixer l'any 25 a La Noguera.
Sóc mestra i m'agrada molt llegir.
La meva filla m'ha animat a escriure relats .Compartir-los amb vosaltres em farà molt feliç ..A la foto em veureu amb la Bloodymaruja i un pastís amb poma, panses i nous.