LES CLAUS

Un relat de: E. VILADOMS
—Una altra vegada les butxaques foradades?
Després de la darrera esbroncada de la mare, el pare va optar per deixar el cotxe al garatge amb les claus posades.
Només em faltava un mes pels divuit anys, ja m'havia apuntat a l'autoescola i havia fet algunes pràctiques. Quan arribaven els freds em tocava anar-hi sovint, el "jefe" m'acompanyava amb la furgoneta i allà em deixava: purgant radiadors, revisant la caldera, collant visos... Ella m'havia mirat i m'havia somrigut. No recordo com va anar la conversa, però en un moment donat se'm va escapar allò de: "Si vols, aquesta tarda quan plegui et passo a buscar i anem a fer una volta amb el cotxe." "Tens cotxe?" "No, però és com si fos meu."
De Vila de Dalt a Vila de Baix només hi ha sis quilòmetres de carretera estreta, recaragolada i menjada per l'herbei; de baixada no cal ni pitjar l'accelerador és com lliscar sobre un trineu. Amb la Judit va anar tot com una seda, va resultar que ella també s'havia fixat amb mi de feia temps i que era una noia previsora: dins la butxaqueta d'aquells texans ajustats que tant ens van costar de treure hi duia uns preservatius. El Seat Ibiza tres portes del pare no era gran cosa, però tenia els seients abatibles i nosaltres vam resultar uns magnífics acròbates.
De Vila de Baix a Vila de Dalt hi ha els mateixos sis quilòmetres, però cara amunt amb gas a fons i marxa curta. Havia de tenir el vehicle dins el garatge abans no arribés el pare amb el minibus que portava i tornava els treballadors de la planta embotelladora. Jo no n'he estat mai gaire de previsor, al sortir no se'm va ocórrer mirar el nivell del dipòsit de benzina. Us estalvio la cara del pare quan des de la finestreta de l'autocar em va veure fent dit assegut damunt el capó del seu cotxe. Les claus van tornar a la seva butxaca per molt de temps.

Comentaris

  • Versió revisada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2017

    LES CLAUS
    —Una altra vegada les butxaques foradades?
    Després de la darrera esbroncada de la mare, el pare va optar per deixar el cotxe al garatge amb les claus posades.
    Només em faltava un mes pels divuit anys, ja m'havia apuntat a l'autoescola i havia fet algunes pràctiques.
    Quan arribaven els freds em tocava anar-hi sovint a aquell institut, el "jefe" m'acompanyava amb la furgoneta i allà em deixava: purgant radiadors, revisant la caldera, collant visos... Ella m'havia mirat i m'havia somrigut. No recordo com va anar la conversa, però en un moment donat se'm va escapar allò de: "Si vols, aquesta tarda quan plegui et passo a buscar i anem a fer una volta amb el cotxe." "Tens cotxe?" "No, però és com si fos meu."
    De Vila de Dalt a Vila de Baix només hi ha sis quilòmetres de carretera estreta, recaragolada i menjada per l'herbei; de baixada no cal ni pitjar l'accelerador és com lliscar sobre un trineu. Amb la Judit va anar tot com una seda, va resultar que ella també s'havia fixat amb mi de feia temps i que era una noia previsora: dins la butxaqueta d'aquells texans ajustats que tant ens van costar de treure hi duia uns preservatius. El Seat Ibiza tres portes del pare no era gran cosa, però tenia els seients abatibles i nosaltres vam resultar uns magnífics acròbates.
    De Vila de Baix a Vila de Dalt hi ha els mateixos sis quilòmetres, però cara amunt amb gas a fons i marxa curta. Havia de tenir el vehicle dins el garatge abans no arribés el pare amb el minibus que portava i tornava els treballadors de la planta embotelladora. Jo no n'he estat mai gaire de previsor, al sortir no se'm va ocórrer mirar el nivell del dipòsit de benzina. Us estalvio la cara del pare quan des de la finestreta de l'autocar em va veure fent dit assegut damunt el capó del seu cotxe. Les claus van tornar a la seva butxaca per molt de temps.

  • Coses de joventut...[Ofensiu]
    brins | 07-12-2016 | Valoració: 10


    Un relat molt àgil i divertit, E.Viladoms. Has iniciat aquest repte amb la clau que millor pot obrir qualsevol porta: la imaginació.


  • Que bo![Ofensiu]
    Naiade | 24-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat bo i divertit; menys pel noi clar!!
    Molta sort
    Una abraçada

  • Divertit i creïble[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat divertit que es llegeix d'una manera agradable. Escrit amb senzillesa i correcció. I molt creïble! Hi ha comportaments que encaixen perfectament en determinades edats...

  • Qina agilitat![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 23-11-2016 | Valoració: 10

    M’encanta la facilitat que tenen els adolescents per aprofitar-se dels recursos que tenen al seu voltant. Unes Claus penjant són un atractiu que pot obrir moltes portes, com ara, les del sexe.
    Clar i bo, com el teu relat, cap pare és pot enrabiar per això.

    Un petó

    Pinya de rosa

  • Com sempre![Ofensiu]
    Guiomar | 21-11-2016

    Ai si els cotxes parlessin. La llibertat oi?
    Boníssim com sempre!

  • Fresc[Ofensiu]
    Edgar | 21-11-2016

    Història molt ben contada, com sempre. Una vida quotidiana real i positiva. Jo crec haver-lo entès tot. No hi ha competència possible amb tu.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 21-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat ben original i molt propi dels joves. Escrit amb molta frescor i com només tu saps fer.
    Creia que en passaria una de grossa, però el final ha estat tranquil·litzador.
    Felicitats!!
    Una abraçada,

    Materile

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Bonic i sorprenent

  • Bon ritme[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-11-2016

    Molt bo el ritme del relat, llisca suau com la mateixa carretera, i aquest cop no es queda en pana, el relat, un final ben trobat i enginyosament tancat.

    Bona feina!

    Ferran

  • Crec que ja t’ho he dit en alguna altra ocasió...[Ofensiu]

    Crec que ja t’ho he dit en alguna altra ocasió... M’agrada com escrius independentment de que m’agradi o no el relat i això és una cosa que em passa amb algun altre relataire.
    En aquesta ocasió m’encanta el final. Sort Enriqueta!
    —Joan—

  • Benvinguda de nou![Ofensiu]

    Un relat molt ben portat i amb un final molt ben aconseguit, que et fa dibuixar un somriure inevitable als llavis. Molt bona entrada de curs. L'enhorabona i molta sort.
    Ens anem llegint!
    Edgar

  • Quin clau![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Els claus dels cotxes, aquella passió desenfrenada, les relliscades que feien patir, el nyic-nyac dels seients, les accel·leracions precipitades, les frenades a destemps, la marxa enrere, el crit de victòria! Ai senyor... Una abraçada, Enriqueta.

    Aleix

  • El cotxe del pare![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Qui no ha agafat alguna vegada d'amagatotis el cotxe del pare o de la mare? Sempre és un risc però al jovent li encanta el risc!

    Has escrit un relat molt real, l'has il·lustrat amb tots els ets i uts i ens has sorprès amb la pana del Seat Ibiza.

    Per cert, com a mare i esposa, n'estic tipa de recosir forats dels pantalons i posar pedaços.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

37 Relats

430 Comentaris

29223 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)