Les cigonyes

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

He gaudit doblement amb aquest poema teu que he descobert avui:
d'un costat, m'ha permès evocar, des de la primera línia fins la darrera, imatges molt belles que tinc atresorades a la memòria, quan en diferents ocasions he pogut contemplar aquestes aus niant, volant, criant, omplint l'aire amb els seus sons i el cel amb els seus moviments, esquitxant el paisatge d'encant, omplint de contrastos la ruta...
d'un altre, m'ha permès meditar sobre la possible metàfora que conté, el simbolisme innat de la presència de l'au i les seves anades i vingudes, el seu retorn estacional, la seva significativa absència, la trencadissa de les costums i els rituals, els perills del sedentarisme,...
Tot plegat, uns bons moments que t'agraeixo!

T'envio una abraçada ben galana,
Unaquimera

Amb una forma deliberadament arcaïtzant, de poesia jo diria que clàssica -mètrica simple i rima asonant sense concessions-, ens brindes un d'aquells poemes que engrapen l'ànima per una evocació d'una certa candidesa que ens remet a la nostra pròpia infantesa.
Però, és clar, no és més que una innocència aparent. L'innocent cigonya és el símbol del que es val el poeta per apuntar a un temps crepuscular, una angoixa subtil i sense innecessaris accents que ens parla dels temps abruptes que vivim, temps de final d'un temps, tal vegada.
Una abraçada,
franz

En primer lloc, moltíssimes gràcies per la teua dedicatòria. També et vull dir que no sóc ningú per dir-te si el poema és "ximplon" o fins i tot, poc madur. Tothom, quan hem mamprés a escriure poemes, hem passat un aprenentatge que mai no s'acaba.
En aquest poema teu, es nota aqueixa manca "d'ofici", però també està ja present la teua sensibilitat poètica, i per a ser un dels teus primers poemes, està molt ben estructurat, i les imatges són força potents i suggeridores.
També m'agrada la rima que has emprat, i que avui sembla com una fugitiva de la lírica.
Una forta abraçada!
... I endavant!

FRANCESC

PS No faces cas dels comentaris que sols van buscant sembrar la discòrdia...

Que escrius amb ploma de cigonya? Voles molt alt Aurora, molt alt!.

Com et diu l'anterior, no solament s'entén perfectament el que dius sinó que ES VEU!.

Un dia parlarem de perquè darrerament les cigonyes no se'n van.

10 que rima amb "10"(a la salut del risto!)

com una col·lecció de postals. Mentalment gaudeixo de la imatge de les cigonyes volant elgant-ment. També em ve a la memória una anecdota: fa uns dies feia bon temps i vaig anar a passejar ran de mar, tres cigonyes van aturar el vol, vam estar xerrant, la primera em va dir que anava a casa d'una parella jove i que els portava el primer fill. La segona portava el tercer fill a un matrimoni que feia deu anys que havien tingut l'últim. I la tercera no deia res... Al final li vaig preguntar, i tu on vas? Em va respondre que anava al convent de monges. Al convent de monges vaig replicar jo. Sí, no els porto mai res però els foto un espant...!

Perdona la ironia.

Salut Aurora.
onatge