Les busques del rellotge m'aturen

Passejo entre la multitud
i caic en cada pas,
les busques del rellotge m'aturen
i es descompten al contar el nostre temps.

Avui la nit s'ha fet més fosca,
i no hi ha ningú al carrer,
tothom resta tancat en si mateix
fins que s'adorm.

Corren els nens sobre peus descalços,
ploren les hores al veure com passen,
i es trenquen miralls pel dolorós soroll
que s'hi reflecteix.

La tarda m'acluca i no m'hi veig,
tot i això puc presenciar el teu mirar,
perdut intenta cercar-se entre l'esguard dèbil
del nen més sol.

Tot i que tots ells busquen tenir-se,
no es troben.
Uns ulls entelen l'ombra daurada
dels seus somriures.

...Passejo entre la multitud
i caic en cada pas...
Les busques del rellotge m'aturen.
No hi ha ningú a prop.