LES BALLARINES NEGRES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La dona fa temps va comprar els dos xandalls de color vermell amb motius de Walt Disney, els dos idèntics.. Amb dits tendres els acarona i desa al calaix de la calaixera heretada de la besàvia, la que sols ella sembla apreciar. Són bessons nen i nena. Treu també unes sabates de color negra, les que sap la filleta li varen agradar tant , ja que són unes ballarines amb un llacet de color negra molt discret, la nena és discreta i entenimentada, el nen alegra i rialler. Les torna a desar i mira les busques del seu rellotge de polsera i veu és hora d´anar-los a recollir-los al col·legi .
L´endemà toca visita al pediatre i pensa té d´avisar, ella no sol oblidar coses així i menys un dia com el de demà. Mira el parterre de la porta i veu violetes, boniques i blavenques com les que agraden a la seva mare, en tornar dirà al nen en culli unes quantes i les porti a l´àvia.
Ha passat un any difícil, el cor trencat en mil bocins, sempre pensant i si ..... i si no funciona i tot es torça, el marit pateix, els avis pateixen i els amics i familiars també. Cert que han fet la vida normal, la vida ha transcorregut quasi normal..
Els nens feliços a l´escola amb els amics, amb les seves entremaliadures, amb els seus jocs les seves cançons i les seves rialles i cada dia un xandall estripat, però no hi fa res, els compra a dotzenes la seva bona mare sap posar-hi pedaços bonics i alguns es poden reaprofitar i si no es llencen al contenidor.
Els companys estan acostumats a la cadireta que té impresa una Minnie al seient i la passeja'n pel pati, el germà li atansa el que ella no pot agafar, tot és quasi normal, però i si no.....
Demà és el gran dia, després d´un any el metge el dirà si el guix i les fèrules han fet el seu fet i la nena d´ulls blaus podrà per fi caminar. Té luxació de maluc i fa un any no camina, sols s´arrossega pel terra de l´escola, té tres anys i mig .
Al cap de dos dies es Sant Jordi, els llueixen els xandalls vermells i la nena amb passes maldestres torna a caminar de la mà dels seus pares per comprar un llibre i una rosa. , la mare somriu i dona gràcies a tot l´univers.

Comentaris

  • Ballarines[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-03-2019

    En llegir el títol he pensat que les ballarines eren noies d'aquest color. No sabia que les espardenyes de ball es diguessin així.
    Dramatisme, tendresa i humor, una barreja difícil de fer.

  • Tocar l'arpa...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 06-03-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt emotiu, la calaixera de la besàvia que només la mare de la bessonada sap valorar, les violes que creixen a peu de porta de l'entrada de casa i la nena que va amb una cadireta de rodes per a poder-se desplaçar. No hi ha res que em colpeixi tant l'ànima com veure una criatura que no pot fer vida normal o quasi normal. Però com el nostre entranyable personatge de dibuixos animats de quan érem petits: la Heidi! És posarà bona.... Montserrat, ets l'arpista de RC, perquè saps tocar les cordes sensitives i emocionals de l'ànima i del cor dels que et llegim amb assidua fidelitat. Nil.

  • La bellesa de la vida difícil[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2019 | Valoració: 10

    I és que la literatura pot fer miracles i transformar una vida difícil en bellesa. Això ho ha aconseguit el teu relat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-03-2019 | Valoració: 10

    Els xandalls estripats, quina idea més original. Je je je je je...
    Un bon relat que amb molta cura i saviesa, que entreté moltíssim i m'ha fet vore el transcurs dels xiquets i les seues idees.
    M'ha agradat llegir-ho i té molt bon sentit de l'humor.

    Gràcies, Montserrat per la teua visita a la meua pàgina i llegir-me el meu poema "Ets el meu rei tot poderós, i per les teues paraules.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323192 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.