Les arracades dels Zhou

Un relat de: David d'Argent
Conta la llegenda que l’últim sobirà Zhou de l’Est, el fill del tro, pres d’un sentiment d’angoixa terrible i sobtat, es trobà a un sol pas de renunciar al noble destí que els déus li havien imposat, un cop el seu pare anés a reunir-se amb els avantpassats.
La vetlla abans de la mort del vell rei, l’encara príncep s’atansà al llit on llanguia el seu progenitor des de feia setmanes, i li exposà els seus dubtes i temors:
―Pare, desitjo amb tot el meu cor convertir-me en un governant savi i prudent com vós... però hi ha quelcom que em turmenta. Com ho heu fet? Com podré saber quan sóc massa dur amb el meu poble? Quan massa indulgent?
L’ancià somrigué commogut per l’honesta preocupació del seu hereu, i, amb mà tremolosa, es tragué les arracades que duia penjant de les orelles, per oferir-les-hi com a penyora: dues belles talles de jade representant antics ideogrames que cap erudit ja no sabia pas com llegir.
―Pren aquestes arracades, fill meu, així com jo les vaig prendre abans del meu pare, i aquest del seu. Atresoren tota la grandària del cel... els esperits es manifesten a través d’elles, i ens parlen als reis. Una et xiuxiuejarà paraules severes a cau d’orella, coses cruels i injustes que t’esgarrifaran; l’altra se t’adreçarà amb dolçor i mesura... Però atenció, pren compte! No importa quant t’hi esforcis, mai no seràs capaç de distingir-les!
>>Pel bé del nostre llinatge i dels teus vassalls, posa-te-les ara i no te les treguis mai més...
Roman escrit a les cròniques de l’antiguitat que molts anys després, perdut d’amor per una jove concubina, abans de partir en expedició de guerra, l’últim rei Zhou de l’Est va entregar una de les arracades a la seva estimada, com a promesa de retorn.
Fou ençà d’aquest moment, es diu, que el rei perdé el nord, i la dinastia inicià el seu procés d’esfondrament lent però inexorable.

Comentaris

  • Diuen...[Ofensiu]
    AVERROIS | 27-08-2014 | Valoració: 10

    ...que en l'equilibri està el camí de la veritat. Blanc negre, ying-yang, dreta esquerra, ja diuen que sap més el diable per vell que no pas per ser diable.
    Un bon relat dels que sempre m'han agradat.
    Benvingut a relats en català.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: