LES APARENCES

Un relat de: Joan G. Pons
- Bon amic, Joan, com sempre escrivint...
- Hola, bon amic Follet. Gaudeixo escrivint, comunicant.
- I avui, sobre què escrius ?
- Sobre les Aparences.
- Òndia ! Molt interesant...
- T'agrada el tema ?
- Sí i t'explico una vivència. Un jove anomenat Edu em va asseverar que "ell vivia de i amb les aparences".
- És molt fort i curiós.
- Per ell les aparences era com un vestit protector i per tant podia amagar les seves realitats.
- Llavors les aparences són una manca de sinceritat. Inventes ficcions i això no ajuda ni facilita unes bones relacions personals.
- Què cal fer, dons, bon amic Joan ?
- Ser tal qual... realista, sincer....les aparences no estimulen accions de millora, canvi, superació. Jo sóc una realitat millorable, no una aparença dissimulable.
Sóc valor real, no valor aparent.
- Maco, Joan... totalment d'acord !!!
- Cert que el valor real és modificable, però no per les "aparences" , sinó pel creixement en els valors essencials i sempre en la línia de la realitat.
- Tota una línia de conducta.
- Ben cert, bon amic Follet.
- Sóc i ho reafirmo un VALOR REAL. No amb floritures ni mandingues.
A vegades el vestit de les Aparences és un treure i posar. Millor aquest vestit en un armari de "no ús".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer