LES APARENCES ENGANYEN

El Pere i la Merxe han sigut amics des de el parvulari. Es coneixen molt solen jugar junts i a les classes van plegats, dons viuen en llocs propers. Aquest any ha començat un noi nou que del primer dia s’ha acostat a ells. Vesteix molt bé amb roba de marca i ells suposen deu ser de bona casa. Sol gastar un aire de superioritat i es mira als companys de cua d’ull.
No es mal nen i de seguida l’accepten. Un dia la Merxe el convida a casa seva a berenar junt al Pere i ell mira una mica malament el petit pis dels seus pares, més tot queda aquí.
Un altre dia li insinuen que podrien anar a veure una pel•lícula un dia que fos festiu a l’escola i ell diu no ,amb els pares solem anar a altres llocs i tot queda així.
El seu posat una mica arrogant fa que els nens no els caigui massa be però els dos amics que ara son tres solen anar plegats.
Saben que la seva adreça perquè es la que escriu en segons quins documents es a un dels carrers principals de la ciutat. Ells troben una mica estrany, el seu col•legi es en un barri obrer. La Merxe que es mes xerrameca un dia li diu que com no va a una escola mes propera, i ell contesta que els seus pares volen coneix-hi la “plebe”
per això l’han inscrit aquí. El Pere que no diu res un dia li comenta a la Merxe que tot li sembla molt estrany i li diu.
- Saps que nena, un dia el tenim de seguir, mai vol que l’acompanyem a casa i mai ens ha convidat a casa seva. Seguim-lo!
Al endemà per la tarda al sortir es varen apostar a una cantonada mirant de que no els veies.
Com sempre es dirigeix a la parada del Bus que porta al centre de la ciutat, allà es queda una estona, mira a tots cantons i no veient a ningú conegut es dirigeix en direcció a les afores de la ciutat. Camina a bon pas, els amics el segueixen de lluny. El seu jersei Raph Laurent llampant de color verd florescent el fa visible de un tros lluny. Caminen i caminen ara ja son a les afores de la ciutat, ell enfila un terraplè i puja amunt a la muntanya per un caminet de cabres, ells de lluny estranyats el segueixen. Mig amagat en un solar que devia ser un hort hi veuen una casa petitona, millor dit una mena de barraca, allà hi campen gallines i es veu que al costat hi tenen algun conill i un hort amb verdures i alguna escadussera flor. Una dona surt a la porta. El noi li fa un peto a la galta. Ells dos amagats ho miren i no entenen res.
En Pere diu, ja que som aquí anem a veure que fa.
S’apropen a la caseta, un gos bordaire surt de dins junt amb una nena una mica mes petita qu´ells.
El noi espantat els mira i els diu. Que feu aqui? Perquè heu vingut
La dona que amb la semblança es veu es la mare, el recrimina.
Sergio ! esas no son maneras de tratar a tus amigos. Por favor pasat pasat, habla mucho de vosotros sois Merxe i Pere verdad ?
Els fa entrar en la seva modestíssima casa, millor dit potser barraca i els dona pa amb xocolata als quatre marrecs.
El noi els explica amb llàgrimes als ulls que si, viu aquí amb la seva mare i germana, el pare va morir i sols tenien la barraca i el hort del avi i aquí es van traslladar. La mara neteja a casa de uns senyors, els que viuen al centre. Ells li donen la roba que deixa per petita un noiet una mica més gran que ell. Que te molta vergonya.
Els seus amis li diuen que no passa res. Ells no diran res,sera secret.
Estem en temps difícils i a tots ens pot passar una cosa semblant.
I ara el noiet no es tant arrogant i els nens l’estimen més. Ara de inseparables solen ser els tres. La Merxe , El Pere i el Sergio.
Ja ho diu una dita que a vegades les aparences enganyen.