Les ales del vent

Un relat de: Queca

Per poder volar,
per ser lliure,
per triar bé el camí,
per somriure sense límits.

Per no tocar de peus a terra,
per viure la vida des d'una altra perspectiva,
per poder sembrar la llavor de l'alegria.

Per no tenir por,
per enfortir a cada pas el cor,
per saber estimar de debò
i deixar enrere tot el dolor.

Per escapar de la solitud,
per deixar amb un pam de nas a la tristesa,
per no tornar a caure,
per dur de copilot a la felicitat.

Per poder cridar,
per fer-me sentir,
per tocar el sol
i descansar als núvols.

Per estimar-nos sobre una estrella,
per fer companyia a la lluna plena,
per acaronar el cel,
i fer pessigolles a la pluja.

Les duus a la butxaca,
dins la teva mirada,
camuflades en un somriure,
transformades en màgia.

Comentaris

  • Molt bé![Ofensiu]
    N | 15-12-2005

    Increible..m'ha encantat! Senzill però alhora complexe! Et seguiré llegint!
    Un petó guapa!

  • És molt bonic![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 19-10-2005

    Caram Queca, és un poema tan senzill, que el fa preciós. És planer, i suau, i vital, i sentimental, i emotiu.

    M'ha agradat molt. És una declaració d'amor molt bonica.

    Una barret per vós, ple d'ales de de vent.

    Salz.

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 18-10-2005

    i volo, perquè el vent infla les veles i em tranforma l'ànima, i tanco els ulls per deixar-me anar, mmm, ales que acaronen, ...

    Avui us passo a veure, suaument ...

    OhCapità.

  • Màgic...[Ofensiu]
    NoKia | 17-10-2005

    és molt dolç, Queca!! Molt màgic... Sembla un petit conte de fades, un tros de poesia dels dèus... Magnífic!!
    Gràcies pel teu comentari!! També vaig llegir el que li vas deixar al Weidung! Jajaja! Moltíssimes gràcies! Et seguiré llegint vida!
    Un petó molt fort!!!!!!

    NoKia

  • un cant...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-09-2005

    a l'esperança, a l'optimisme, a la força de voluntat, a l'energia positiva, a les ganes de viure i millorar, a pujar per damunt de teulades i governar el cel amb la mirada i creure en un mateix, sabent que nosaltres no necessitem ales externes, les portem plegades dins de l'ànima...
    una abraçada!

  • RainBow_CoLouRs | 21-09-2005 | Valoració: 10

    Que n'és de maco, m'encanten les paraules que fas servir.
    Sóc simples, senzilles, ranmeten tot i més!
    Felicitats noia!

  • Molt maco i vital i [Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 19-09-2005 | Valoració: 10

    estic plenament d'acord amb el que exposes d'una manera tan clara, amb tanta fermesa i al temps tanta musicalitat i ritme. Tinc una espècie de "mania " de fa molta estona. Recull sempre les plomes que trob pel carrer. I vaig fer un poeme respecte això. Un dels versos era "Salvem de l'esfalt l'origen del vol"
    Vinga una aferrada pel coll des de Sóller, un poble de la serra de tramuntana de Mallorca.
    Josep

  • JO TAMBÉ VOLO[Ofensiu]
    nyitus | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Doncs dir-te que tot aixó que descrius és el que sento quan estic al teu costat.

    El que transmets en aquest relat és veritablement molt emocionant.

    Segueix aixi.

    Molts petons!!

    T'ESTIMO!!

    nyitus

  • unes ales valentes i precioses...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-09-2005

    El teu poema és inquiet, juganer, vitalista i molt esperançador.
    Jo tinc especial predilecció per les ales. Em simbolitzen la delicadesa, l'harmonia amb el vent, l'impuls dels somnis, l'aleteig de la màgia i les fantasies i un bri de llibertat ple de colors.

    M'has fet sentir lleugera i àgil, valenta i somiadora, un esquitx de llum...

    Deuen tenir poder aquestes ales tan belles...

    Petonets alats!

  • Llibre | 15-09-2005

    Mai no m'havia plantejat la possibilitat de tenir ales. Si que havia somiat algun cop a volar... qui no? Però tenir ales... la veritat: no.

    Però ara les buscaré. Cercaré en aquests llocs amagats que ens indiques:

    Les duus a la butxaca,
    dins la teva mirada,
    camuflades en un somriure,
    transformades en màgia.


    I si les trobo, t'ho faré saber.

    LLIBRE

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

107 Relats

751 Comentaris

147969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta estudiant pedagogia.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".


Per a qualsevol cosa i a qualsevol hora:

leticia.cendrero@gmail.com

Sempre vostra!

"A imposible le sobran dos letras"

"Tu eras mi vida y yo sabia que eras mi vida de verdad, pero te fuiste y estoy viva, y todo empieza una vez más".

"Al corazón nunca le importa quien se fue sino quien vendrá".

"Pell de lluna amb ulls de pluja, alé de mil colors, vas dibuixant el món".

"Quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors".

"Un llapis mai no dibuixa sense una mà".

"La peor forma de extrañar a alguien es estar sentada a su lado y saber que nunca lo podrás tener".

"No pases el tiempo con alguien que no esté dispuesto a pasarlo contigo".

"No llores perque ya se terminó, sonríe porque sucedió".

"Vull aprendre a construir cada moment que et fa feliç".