Cercador
L'eròtica del desig
Un relat de: PilarS’abandonaren completament a la flama ondulant del desig. Els seus cossos es buscaven inundant-lo tot, aconseguint que es sentissin impel•lits a lliscar per ells, totalment desinhibits i ebris.
Es miraven, entretancats els ulls, incendiant-se amb la passió que els brollava, apagant qualsevol pensament que no tingués a veure amb ells. Per un moment van ser cargoles que s'enroscaven arrissant el mar, totalment embravit, en el qual navegaven assotats pel vent huracanat del plaer. Les boques libaven, com abelles llamineres, la humitat dels petons, exiliant-se encara més del seny.
Ella es va estremir permetent-li entrar al seu secret. Va ser crisàlide i papallona, en l'amanyac que els va unir i va desbocar. Ell va quedar atrapat en el suau vaivé amb que va fer vessar les seves entranyes, immaculades fins llavors, sentint-se cim de la muntanya venusiana que va escalar sense pressa. Van ser música els murmuris sospirats a l'uníson, estenent-se en el pentagrama de la naixent melodia del seu gaudi, que va arribar a escales desconegudes per a tots dos. Van créixer amb la nit, malbaratant les seves ànsies llicencioses, fins a la finitud.
L'aurora els va sorprendre, rendits, atrapats en l'espessor del llenç blanc que els envoltava, abans de néixer a la ressaca de la trobada, que els va batejar en l'èxtasi de la recerca d'un nou goig.
Es miraven, entretancats els ulls, incendiant-se amb la passió que els brollava, apagant qualsevol pensament que no tingués a veure amb ells. Per un moment van ser cargoles que s'enroscaven arrissant el mar, totalment embravit, en el qual navegaven assotats pel vent huracanat del plaer. Les boques libaven, com abelles llamineres, la humitat dels petons, exiliant-se encara més del seny.
Ella es va estremir permetent-li entrar al seu secret. Va ser crisàlide i papallona, en l'amanyac que els va unir i va desbocar. Ell va quedar atrapat en el suau vaivé amb que va fer vessar les seves entranyes, immaculades fins llavors, sentint-se cim de la muntanya venusiana que va escalar sense pressa. Van ser música els murmuris sospirats a l'uníson, estenent-se en el pentagrama de la naixent melodia del seu gaudi, que va arribar a escales desconegudes per a tots dos. Van créixer amb la nit, malbaratant les seves ànsies llicencioses, fins a la finitud.
L'aurora els va sorprendre, rendits, atrapats en l'espessor del llenç blanc que els envoltava, abans de néixer a la ressaca de la trobada, que els va batejar en l'èxtasi de la recerca d'un nou goig.
Comentaris
-
Moltes[Ofensiu]Pilar | 17-12-2011
Gràcies, Joan!
-
molt bonic pilar...[Ofensiu]joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10
descrius tantes sensacions d'una manera dolça i plena de sensibilitat que enamora...
et felicito
rep la meva abraçadeta més cordial
joan
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

13 Relats
33 Comentaris
2600 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Expressar un problema o un fet concret és relativament fàcil; la cosa es complica quan es parla d'un mateix.Emulant l'admirat Serrat, començaré dient que em dic Isabel del Pilar( nom compost que dóna molt de joc a qui m'ha d'anomenar), casada, major d'edat, veïna de Vilafranca del Penedès (Barcelona); filla de la Isabel (la modista) i del "Julián" ( el paleta i trompetista), de professió comptable, nascuda a "Arroyomolinos" (Càceres).
A més de llegir, "sentir" música, anar al cine, fer de sirena a la piscina i passar tot el temps que puc (i el que no) amb els amics i la família, m'encanta observar el meu entorn i escoltar el silenci sempre que puc.
No "passo de res"; penso que la vida és un camí d'aprenentatge d'allò que és "dolent" i del que és "bo".
Per tal de continuar parlant de mi, estableixo una cita entre el passat i el present extraient la brasa de la memòria encesa. Probablement necessitaria una vareta màgica amb la qual discernir la realitat i la ficció de pensaments, idees i sentiments, ja que s'han anat desdibuixant deambulant per la vida. Espero aconseguir que el que dic no tingui un falç maquillatge d'afectivitat o d'esquerp.
Fa un any, vaig decidir compartir el que m'agrada al món blogaire.
Us deixo enllaços per si voleu visitar-me.
http://aencesadellum.blogspot.com/
http://alanochecer-pilar.blogspot.com/
http://sala-delectura.blogspot.com/

