L'ermita

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Clareja
suau
com llum
d'espelma
la imatge
lletosa
del sol
ixent.

L'ermita
perduda
a dalt
del single
esguarda
la vall
tothora
dorment.

¿On és
el poble,
l'escola,
la vida?
Tan sols
memòria
d'algun
absent.

Tremolen
silencis
mentre les
vidalbes
somouen
les pedres
que escupen
el vent.

Damunt
s'encreuen
fumeres
d'avions.
Davall
sols branda
un vell
xiprer.

Comentaris

  • Te molt de sentiment[Ofensiu]
    AINOA | 17-10-2005 | Valoració: 10

    M'agradat el teu poeme. M´ha es fet recordar el poble del meu pare que habia una ermita, la casa de la mestre i una petita escola mig enderrocade degut a que la gent va marxar a viure a altres indrets i allo va quedar abandonat. Pero ara las coses son diferents la gent del poble sha en arreglat las cases i van a l'istiu o per la feste del poble.
    Tant de bo tots els pobles tinguessin gent que ajudes a que no es perdessin.
    Una abraçada.

  • uauau!!!![Ofensiu]
    Capdelin | 30-06-2005 | Valoració: 10

    aquest és el meu crit de guerra quan acabo de llegir quelcom sorprenent... un POEMA amb llum pròpia...
    fet amb RITME impressionant... un POEMA melangiós, que fa olor de pre-romànic, de farigola, d'història de poble ancorat en un temps... de camps migratoris, de somnis de ciutat, de fugides buscant horitzons mal dibuixats...
    crec que aquest poema és una pintura, un quadre... i l'ermita, l'essència de l'arquitectura humana que mai es crema amb el temps...
    m'ha impressionat i m'ha tocat l'ànima...
    una abraçada!

  • Descripció amb poesia[Ofensiu]
    Aquàtica | 23-06-2005 | Valoració: 9

    Contemples l'ermita o l'ermita contempla el seu voltant. Un poema molt treballat, esdevé quasi una oda (no per llargada, si per la manera i la qualitat).

  • Una imatge...[Ofensiu]
    Llibre | 18-06-2005

    d'una ermita, una bella descripció d'un paratge que esdevé encisador perquè fas de la lectura un joc poètic.

    No cal que digui gaire cosa més, amb tots el comentaris que ja t'han fet. Que m'ha agradat. Tot just això. Que té ritme i vida, i que malgrat els versos breus, el poema no resulta sec.

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • Salutacions de nou,[Ofensiu]
    Mon Pons | 17-06-2005

    Vicenç, moltes gràcies pel comentari constructiu (i positiu) que m'has fet a "Silenci".Un bon analitzador de les paraules i un bon escriptor com tu, ho ha fet de la millor manera; quan t'has adonat que "no cobreix del tot la idea". És veritat.
    Per altra banda, t'agraeixo molt els elogis, però em considero una simple (i humil, també) aprenenta de les lletres, en aquest món tant complex que és la literatura.

    Salutacions
    Mon

  • Mon Pons | 17-06-2005

    M'encanta la musicalitat i el ritme que li dónes. A aquesta ermita solitària, memòria dels absents. Enhorabona i salutacions cordials.

  • I jo gec admirat[Ofensiu]
    OhCapità | 16-06-2005

    A veure, Vicenç, havia pensat en no comentar més perquè després de rebre'n i veure altres de teus per aquí i per allà me n'adono de la inòpia que m'acompanya dia rere dia, per què per la nit és l'insomni que tinc per companyia.

    Gràcies pel teu comentari, crític, feia temps que no me'n feien cap d'aquesta manera i és tot un plaer (tot i que faltava la puntuació i llavors hagués quedat de conya).

    Per altra banda, no intentaré "emular", més aviat fer la mona en anglès, el seu talent:
    Poema de cinc estrofes de vuit versos cada un, sense rima aparent, només utilitzada per donar força i empenta, clarificant i donant importància a allò que es vol dir. En ser versos curts, de dos a tres síl·labes tenen un ritme alt, i en utilitzar en l'últim vers la contundent rima en totes les estrofes li dóna força i engloba el poema per fer-lo rodó. Imatges precioses que ens inunden en rebre la carícia dels versos, i ens desperten d'un cop per tornar-nos de l'estat absent.
    A mi em suggereix la desaparició d'un espai, d'un lloc on abans s'hi feia vida, i ara per recordar només en queda un vell xiprer, que de les seves fulles perennes hi queda la història muda del passat.
    Una sola pregunta, els xiprers s'acostumen a plantar en jardins, parcs i cementiris; és en l'últim lloc on hi és aquest xiprer?
    Calr que anant més enllà, la desaparició de sota l'ermita no deixa de ser un cementiri, no? (i en són dues)

    OhCapità.

  • Thalassa | 15-06-2005 | Valoració: 9

    no sé si l'he entès com la resta de lectors, crec haver-ne destriat el contingut i saber del que parles, tot i que és molt possible que estigui errant. Potser, no és només l'hermita i les pedres, oi Vicenç? potser, és més aviat el xiprer i el que comporta...

    Excelent, de debò que m'ha encantat tanta fredor a l'aire.

    Endavant!

    Thalassa

  • el pas del temps...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-06-2005

    Si les pedres poguessin parlar, ens podrien contar tantes coses...
    Aquesta ermita que es deixa acaronar pel pas dels anys, amb la mirada serena que no envelleix els records.
    Entre els silencis mil sons s'escolten, emmagatzemats en la pell de les pedres.
    La seva imatge és un esguard de fermesa i protecció que perdura en la llunyania del single.
    Els canvis del voltant no li han pogut robar l'essència de la bellesa, el símbol del seu cor ple d'oracions...

    P.D. Ostres Vicenç, això que em deies que estaves una mica rovellat fent comentaris.
    L'altre dia em vas fer un anàlisi detallat del meu poema "Llepades i tempestes" i em vas deixar estabornida. En vas extreure tots els sentiments i sensacions de cada vers, vas llegir entre línies l'impuls que em va empènyer a escriure'l.
    Et puc dir que no me'n sé avenir de la manera en que t'hi vas connectar, amb aquell poema vaig trobar una força dins meu que només endevinava, que semblava estar dormida.
    Moltes gràcies per llegir-hi més del que hi ficava!

    Una abraçada molt gran!

  • així qualsevol[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 15-06-2005

    no té problemes de . , i ; , haurè de d'agafar exemple ...

    Fora bromes, com sempre és un plaer llegir-te

    Una aferrada

  • Cada paraula[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 15-06-2005

    que has escrit, forma part de la intensa vida d'aquesta ermita. M'ha agradat molt el teu poema, m'ha transmès imatges de l'ermita del meu poble que tenia oblidades, i m'ha portat un munt de records d'estiu. Gràcies!!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

Valoració mitja: 9.4